Què fem amb l’enciclopèdia?
Surt de fons a gairebé totes les fotografies familiars de les darreres tres dècades. Fa tant de temps que és allà que ni tan sols la veiem, es confon amb la prestatgeria on descansa. És l’última enciclopèdia en volums que varen comprar els meus pares. N’hi ha d’altres, en altres llocs de la casa, tan antigues que ja no són velles. Però la de la sala ha caducat, fa molt que es va quedar enrere en aportar coneixement. Antany orgullosa, la seva aportació s’ha devaluat i ara només acumula pols. A més, si t’hi fixes, la veritat és que molesta.
Va voler ser moderna i ni tan sols és bonica. Hauríem de dur-la al Punt Verd, comento. La primera reacció de tothom és negar-s’hi, com vols que ens desfem d’una enciclopèdia! No les vol ningú, tampoc els llibreters de vell; són difícilment aprofitables per als cartoners. És que qualcú l’ha consultada una sola vegada els darrers vint anys?, insistesc. El meu germà treu el volum que abasta des de condecir fins a chinamo. Ignoro si encara existeix la lletra ch, però crec que avui chinamo aniria abans de condecir. També ignoro el significat d’aquests dos termes. L’enciclopèdia es va editar el 1991, i no recull coronavirus. Ja no ens diu res. No fem servir el mateix llenguatge.
Repasso algunes paraules que varen protagonitzar les converses habituals en el seu moment, i que tampoc no surten en aquesta enciclopèdia: el 2001 va ser l’encefalopatia espongiforme; deu anys després, la prima de risc; ara parlam sense parar de PCR ,de seroprevalença ,d’ immunitat de ramat. L’arribada d’internet demostrà que és mentida que el saber no ocupa
Antigament el saber ocupava molt d’espai, i ara monopolitza el temps
lloc. Antigament ocupava molt d’espai, i ara monopolitza el temps. Les actualitzacions són immediates i exigeixen la posada al dia cada segon; sempre és insuficient, malgrat que sigui per excés. Sempre en volem més. El passat queda obsolet abans que el futur prengui forma.
Als webs de segona mà, es venen enciclopèdies com la dels meus pares per cinquanta euros, o per vint-i-cinc, o per setanta, o per noranta-vuit, si inclou un atles antiquat avui inservible. Totes estan en perfecte estat, segurament per falta d’ús. Però no hi ha demanda per a tanta oferta, tant se val el preu que tenguin. I què posarem al buit que deixarà l’enciclopèdia quan la llevem?, pregunta algú. Idò llibres; no serà perquè no tinguem un munt de llibres. Ah, és clar.
Com tants altres anacronismes que ens envolten, arriba un dia en què ens adonam de la seva presència. Enlletgeixen les nostres fotos, no lliguen en la imatge, estan fora de lloc. Sobta que hagin estat aquí durant tant de temps, simplement perquè ens hi hem acostumat i els hem integrat al paisatge domèstic. A partir del moment en què els veus, ja no pots deixarlos de veure. Llavors entens que el millor és desfer-te’n de la manera més discreta. I què ocuparà el seu lloc? Hi ha moltes coses funcionals, estètiques i pràctiques que tenen sentit i donen sentit al context, les agraeixes quan saps que hi són. Segur que el buit s’omplirà tot d’una.