La Carboneria ja és història
La rehabilitació del primer edifici de l’Eixample fa desaparèixer el gran mural fotografiat milers de vegades i suposadament protegit
La Carboneria ja és història. Només queden alguns traços del gran mural que els okupes del considerat com el primer edifici de l’Eixample van pintar sobre la façana fa una dècada. Les obres de transformació d’aquest edifici del barri de Sant Antoni en habitatges presumiblement d’una gran qualitat ja van eliminar aquell gran globus aerostàtic decorat amb un munt de detalls de la vida urbana.
Aquest gran mural va ser molt més que un símbol del moviment okupa, molt més que un grafiti de la ciutat... En realitat, amb el temps va esdevenir una estampa fotografiada milers de vegades per ciutadans que no tenen res a veure ni amb la usurpació de la propietat privada ni amb l’art urbà.
La construcció d’aquesta finca va arrencar el 1864 a càrrec del mestre d’obres Antoni Valls i Galí. Alguns immobles pròxims també es postulen com el primer d’aquell Eixample incipient, però els documents de La Carboneria semblen més concloents. De tota manera, el caràcter històric d’aquest edifici es va diluir amb el pas del temps. La carboneria que li va donar l’últim nom va tancar les portes la dècada dels cinquanta. Diversos negocis van succeir als baixos i a les finques contigües, com el taller d’un electricista, una botiga de llegums cuits, una cerveseria alemanya... A més, en diverses ocasions es va posar sobre la taula la possibilitat de demolir-ho tot.
L’Ajuntament va modificar el
El govern de Colau va advocar anys enrere per la conservació del mural, però no va fer mai res per mantenir-lo
pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat per incloure entre els escollits la també coneguda com la Casa Tarragó l’estiu del 2016. Llavors molta gent coneixia aquest immoble pel mural descomunal que n’adornava la façana. El nivell C de protecció bàsicament prohibeix construir remuntes, obliga a mantenir la volumetria original i impedeix que s’enderroqui o es transformi irreversiblement la façana. En aquell moment, es va obrir el debat sobre si aquesta mostra d’art urbà mereixia ser conservada.
El govern de l’alcaldessa Ada Colau va reconèixer que el mural en qüestió “no s’especifica explícitament en la catalogació, però la voluntat és que no es retiri, ja que forma part de la memòria social de l’edifici”. Però després ningú no va fer res per mantenir el mural. El debat sobre la conservació del mural també es va diluir en el temps. Un grup inversor francès va aconseguir la propietat d’aquesta finca ubicada entre els carrers Urgell i Floridablanca el 2017. I la veritat és que calia ser una mica ingenu per pensar que el gran mural de La Carboneria tenia futur i que podria continuar adornant la façana d’un edifici d’habitatges presumiblement d’una gran qualitat.