El coronavirus s’acarnissa amb els barris de rendes baixes
Nou Barris ha patit més del doble de casos de Covid-19 que Sarrià-Sant Gervasi durant la primera onada de la pandèmia
La incidència del coronavirus, com tantes altres coses, ha anat per barris a Barcelona. Durant el pic de la pandèmia es va registrar una incidència de casos 2,5 vegades més alta a Nou Barris que a Sarrià-Sant Gervasi, segons un estudi liderat per investigadors de l’hospital del Mar i l’institut IDIAPJGol.
La diferència, com tantes altres coses, no és una qüestió geogràfica, sinó de classe. Els resultats de l’estudi destaquen la relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de Covid-19, una tendència que ja va apuntar en un primer moment l’Agència de Salut Pública de Barcelona. “La malaltia la pateix més la gent de menys nivell socioeconòmic”, destaca la doctora Maria Grau, investigadora principal de l’estudi publicat a Journal of Public Health, per explicar la diferència de casos registrats entre districtes amb rendes molt diferents.
Mentre que Sarrià-Sant Gervasi i les Corts van ser entre els menys afectats, amb taxes de 28 i 32 casos per 10.000 habitants respectivament, a Nou Barris es donava una taxa de 70, dues vegades i mitja més. El segueix de prop Horta-Guinardó amb 64 casos per cada 10.000 habitants registrats entre el 26 de febrer i el 19 d’abril, el període més dur de la pandèmia. Ciutat Vella és l’excepció a la regla, atribuïble a l’estudi a la forta presència de turisme i de població jove, un argument que també s’utilitza per al districte de Sant Andreu, on els números d’incidència menors a què li correspondria per renda mitjana es poden deure que un de cada quatre veïns és menor de 25 anys.
Una de les claus en aquesta correlació entre ingressos i possibilitats de contagiar-se de Covid-19 és la qüestió laboral. Els veïns dels barris més afectats tenen majoritàriament ocupacions que no permeten el teletreball, fet que els ha obligat a realitzar desplaçaments en transport públic fins i tot quan la consigna era quedar-se a casa tot el possible. Aquest aspecte multiplica les possibilitats de contagi.
També hi ha un vincle clar entre l’habitatge i la incidència de la malaltia. En pisos petits de grans blocs de pisos, de vegades sobreocupats, augmenta el risc de contagi en el cas que una de les persones del domicili tingui el coronavirus. “Sense la possibilitat d’aïllar-se, es posen en risc les persones que conviuen i que moltes vegades són de diferents generacions”, adverteix la doctora Grau. Per la seva part, l’estudi apunta a la disponibilitat de segones residències fora de Barcelona com a factor a tenir en compte a l’hora d’analitzar la incidència en els districtes amb rendes més altes, on ja gaudeixen d’habitatges més grans de per si.
Un tercer factor que afegeix l’informe de l’hospital del Mar són les patologies prèvies, que també són més habituals als barris amb rendes més baixes. “Els resultats demostren que els esforços per contenir l’epidèmia no poden ignorar els problemes d’equitat en matèria de salut”, conclou Grau, que insta a fer més esforços en l’àmbit sanitari i social als barris amb una població més vulnerable. “Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes d’inequitat continuaran o es veuran incrementats en les àrees afectades per la pandèmia”, conclou Grau.
En la mateixa línia s’expressa el doctor Juan Pablo Horcajada, cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital del Mar: “Els resultats van en la mateixa línia que altres estudis que relacionen una mortalitat més gran en pacients Covid-19 d’àrees menys afavorides, aquesta informació pot ser molt útil per planificar les accions preventives i educacionals d’una manera més eficient, tenint en compte la realitat socioeconòmica”.
La precarietat laboral i les condicions de l’habitatge influeixen en la incidència del virus sobre el territori