L’OMS diu que l’estudi de les aigües residuals té limitacions
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe on conclou que “encara no hi ha prou proves” per recomanar l’anàlisi de les aigües residuals a la recerca de la presència de la Covid-19 com a estratègia estàndard per a la vigilància del virus.
L’OMS explica que la majoria dels estudis publicats fins avui sobre la vigilància ambiental per al SARS-CoV-2 s’han realitzat en entorns de molts recursos. “Tot i això, es necessiten enfocaments que es puguin aplicar en entorns de recursos més baixos, on una proporció més gran de la població no està connectada al clavegueram i, en canvi, utilitza lavabos de pou o fosses sèptiques, i veure si afegeixen un valor a la vigilància clínica”, argumenten.
En aquest context, consideren que “fins i tot en entorns de recursos alts és difícil dur a terme una vigilància ambiental generalitzada per a l’alerta primerenca, perquè requereix un mostreig freqüent per obtenir dades processables”.
Per això, l’OMS creu que un enfocament possible podria consistir a “fer proves conjuntes en entorns de risc particularment elevat on es pugui aplicar ràpidament la resposta, com els entorns residencials tancats, grans llocs de treball atapeïts o en el context de reunions massives”, afegeix.
En els entorns de recursos baixos, l’establiment de sistemes de vigilància ambiental “podria comportar el risc de desviar els escassos recursos de les activitats de vigilància essencials i les activitats crucials d’aigua, sanejament i higiene, com l’ampliació de la higiene de les mans en tots els entorns i la garantia de la continuïtat i l’ampliació dels serveis de proveïment d’aigua i sanejament”.
“Així doncs, s’ha d’avaluar acuradament la relació cost-benefici de la vigilància ambiental en relació amb aquestes mesures essencials”. Sobre els aspectes ètics i legals, l’OMS argumenta que “pot servir per identificar la circulació del SARS-CoV-2 en una comunitat i pot donar lloc a l’estigmatització”. “Tot i això, atesa la impossibilitat de centrar-se en individus específics a causa de la naturalesa conjunta de les mostres ambientals, és probable que l’estigmatització sigui molt menor que en el cas de les proves clíniques individuals. Seria important no utilitzar la vigilància ambiental per dirigir-se desproporcionadament a comunitats ja estigmatitzades amb mesures de salut pública i socials”, insten.