La cautela dels inversors enfonsa un 33% les vendes de pisos al juny
La pandèmia accelera el gir que va començar l’any passat en el mercat
L’aixecament de l’estat d’alarma al juny no ha suposat la normalització del mercat immobiliari. Les dades publicades per l’INE la setmana passada es van veure confirmades ahir pel Col·legi de Registradors, que va mostrar un retrocés de les compravendes registrades del 33,4%, amb una caiguda molt inferior, de només l’11,2%, de les hipoteques. Fonts immobiliàries van explicar que el menor retrocés de les hipoteques mostra que els particulars van recuperar la seva activitat en una mesura més gran que els inversors, ja que aquests últims són els que en gran manera compren sense necessitat d’hipoteca.
Segons les dades dels registradors de la propietat, al juny es van registrar 26.240 compravendes d’habitatges (10.000 menys que el juny del 2019) i 25.574 hipoteques sobre aquest tipus d’immobles, tot just 1.200 menys, el primer mes en què les immobiliàries van poder reobrir i va ser possible físicament anar al notari per fer transaccions no urgents. Pel Col·legi de Registradors “les hipoteques constituïdes mitjançant la seva inscripció registral han continuat mostrant més resistència a l’abrupta crisi motivada per la pandèmia que les transaccions d’habitatges. Al juny, s’observa que la corba s’inverteix i la taxa de variació experimenta encara una caiguda, per bé que molt més moderada que en mesos anteriors”.
La pandèmia ha accelerat les reticències dels inversors cap al sector immobiliari, que van començar a ser evidents el segon semestre de l’any passat. Des d’aleshores, el ritme d’augment de les hipoteques va superar l’alça de les transaccions, que només van créixer al febrer (un 2,7%) mentre que fins i tot van baixar al gener, un 2,7%. Aquest patró és l’oposat al que es va veure el 2013, quan la concessió d’hipoteques va continuar caient un 27,8% mentre el mercat començava a recuperar-se i les transaccions van tancar l’exercici amb un descens de només el 2,2%, i ja amb una alça del 2,2% l’any següent.
La diferent evolució de transaccions i hipoteques és especialment notable als mercats més grans del país, en els quals tradicionalment es concentren els inversors: Madrid, Barcelona, les illes i les zones de costa. Així, les caigudes més grans en compravendes s’han donat a València (43,2%), Canàries (42,1%), Galícia (38,5%), Balears (37,9%), Aragó (36,6%), Andalusia (36,3%), Madrid (36,2%) o Catalunya (30,9%). En canvi, les hipoteques sobre habitatges van caure molt menys en alguns d’aquests grans mercats i fins i tot van pujar respecte a fa un any al País Basc (67,7%), Astúries (18,5%), Cantàbria (14,4%), Extremadura (8,9%) i Madrid (6,3%).
Segons el portal Pisos.com no només els inversors s’han retret, sinó també molts particulars, que “estan endarrerint la seva decisió de compra davant una situació laboral que podria complicar-se per efecte de la pandèmia”, o també per l’enduriment dels requisits dels bancs per concedir crèdits.
Segons Ferran Font, director d’estudis del portal, això augmenta el nombre de famílies que busquen un lloguer i és un factor que està sostenint les rendes malgrat que “les mensualitats que presenten algunes capitals són especialment difícils de suportar per a les economies familiars més afectades per la crisi sanitària”, un factor que hauria de portar a ajustar rendes. Segons les dades del portal, les regions més cares per viure de lloguer el juliol del 2020 van ser Madrid (amb una renda mitjana de 1.720 euros/mes), les Balears (1.430 euros/mes) i Catalunya (1.263 euros/ mes). Segons el portal, el lloguer mitjà a Espanya va baixar un 1,52% al juliol respecte al juny, tot i que les rendes són encara un 2,74% superiors a les de l’any passat.
Molts particulars també abandonen els seus plans de compra per por de tenir problemes laborals