David ha de ser Goliat?

Tots coneixem la metàfora del petit contra el gegant, fruit del passatge bíblic que explica que David va llançar una pedra amb fona al filisteu de quasibé dos metres i mig d’alçada Goliat, clavant-l’hi al front i provocant la seva caiguda a terra, moment que David va aprofitar per tallar-li el cap. Aquesta història em fa reflexionar sobre un assumpte del qual tothom parla; les pimes han de créixer per ser competitives. Una afirmació que no és evident en tots els casos empresarials i que requereix una anàlisi profunda sobre si una empresa ha de ser més gran, perquè sent petita pot gaudir d’alta rendibilitat. En tot cas, hi ha un problema greu quan s’és petit per impossibilitat de créixer.

Les petites i mitjanes empreses configuren el 99,8% de les organitzacions de l’Estat espanyol, contribuint en un 62,2% al PIB i en un 72,4% a la generació d’ocupació, però en canvi no en tenim cura, d’elles. Les companyies més grans, les de l’índex Ibex 35, els paguen a 169 dies de mitjana, segons les darreres dades de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, quan haurien d’abonar les factures com a màxim en un termini de 60 dies, tot complint així la llei de Morositat. Aquest dèficit té una solució molt clara; un règim sancionador que penalitzi la morositat, però que tampoc no ha arribat. Com volem llavors que les pimes creixin si cobren a 169 dies?

Aquesta situació de morositat que pateixen les micro, petites i mitjanes empreses s’agreuja per quatre factors addicionals. El primer, quan una pime factura més de 6 milions d’euros passa a tenir un nivell més alt de supervisió per part de la Hisenda pública. Segon, una plantilla que sobrepassa els més de 50 treballadors té un increment exponencial dels membres del seu comitè d’empresa. Tercer, la fiscalitat efectiva de l’impost de societats és el doble que el de les grans companyies. I en l’actualitat s’afegeix un quart factor conjuntural; la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques, que incorpora un horitzó d’incertesa per a les pimes i els autònoms.

Tots aquests condicionants em fan plantejar la següent pregunta: David ha de ser Goliat? I la resposta no es gens fàcil, ja que dependrà de cada negoci i sobretot d’incorporar les SBA (small business act). És a dir, el marc regulador de les petites i mitjanes empreses de la UE,

Les pimes contribueixen en un 62,2% al PIB i en un 72,4% a la creació d’ocupació, però no en tenim cura

que té per objectiu prioritzar la cura d’aquestes organitzacions amb un eslògan clarificador: Thing small first. Malauradament, a l’Estat espanyol sembla que “Pensar primer en petit” no constitueix una prioritat. En aquest sentit, exposo un apunt final; si les administracions públiques i les grans companyies paguessin complint els terminis que marca la llei de la Morositat, el muntant que rebrien els proveïdors seria de 136.000 milions d’euros. En conclusió, una quantia més elevada que els crèdits ICO avalats per l’Estat i valorats en 100.000 milions d’euros, però amb una diferencia substancial: cobrarien a termini i sense endeutar-se ni pagant interessos. Un important canvi que sí que donaria a les pimes potencial per poder créixer.