“Abans de néixer, el nostre cervell ja anticipa les percepcions”
Guillermina López-Bendito, neurocientífica; premi Biomèdica Fundació Banc Sabadell
Encara m’avinc amb els meus anys: 44. Vaig néixer a Santo Domingo, on els meus pares es van exiliar. Si soc brillant és en qualitat de constant: vaig doctorar-me a Oxford vivint al laboratori. Però soc mare de dos fills, dona i investigadora: per aquest ordre. Investigo a l’institut de neurociències d’Alacant
Podem reprogramar perdut? Aquesta possibilitat és la que investiguem al meu laboratori i està en la línia dels resultats que hem publicat a Science. Com ho reprogramaríem?
En el moment en què perdem un sentit, com la vista, el tàlem del cervell ho percep de seguida i així comença aleshores un fenomen, que a mi encara em meravella, de plasticitat neuronal.
En què consisteix?
El més sorprenent i emocionant és que el tàlem s’anticipa a la informació sensorial. Organitza la percepció abans de néixer, i abans fins i tot que percebem res.
Com?
És el que fa també en els estadis prenatals. Forma un entramat de connectivitat que es va refinant a mesura que va rebent la primera informació sensorial.
I si perdem la vista, el cervell comença a reprogramar-se per suplir-la?
I ara investiguem qui prem el botó d’alarma al nostre cervell quan es perd un sentit i com es desencadena aquest fenomen de plasticitat per tal de pal·liar la seva mancança.
Si deixes de veure, comences a sentir millor?
Aquest fenomen que quan es perd un sentit s’aguditzen els altres ja era conegut. De fet, tot el procés s’ha replicat en models de rosegadors i marsupials, però ens falta molt encara per esbrinar.
Com sap el cervell que en un moment ja hem deixat de veure?
Abans es creia que ho detectava, perquè els sistemes sensorials són topogràfics. És a dir, distingim si toquem alguna cosa amb el dit índex o amb el polze, perquè els nostres dits estan representats al còrtex del cervell de manera topogràfica.
Tenim un mapa al cervell que distingeix el tacte del polze de l’índex?
És així, però abans se suposava que aquest mapa es configurava després del naixement, a mesura que utilitzàvem els dits; però nosaltres hem demostrat que el cervell –fins i tot abans de la percepció– ja ha creat en el seu còrtex tàctil aquest protomapa.
Com ho fa?
Per la denominada activitat espontània, que és una gran línia d’investigació en la qual som pioners. Les neurones en estadis de desenvolupament es comuniquen de manera espontània.
Abans de néixer?
Sí, el cervell ja va assajant al tàlem abans del naixement i ho transmet al còrtex cerebral i fa que les neurones es vagin acoblant. Abans es creia que es construïa amb els gens i que era l’activitat la que generava la funcionalitat. Ara descobrim que no són dos processos independents, sinó que tenen lloc alhora.
El cervell és una màquina d’anticipar?
Una màquina formidable d’anticipar, això és, d’adaptació. És increïble, estem veient en un treball que publicarem aviat que quan li treus els ulls a un embrió quatre dies abans de néixer, podem observar ja al seu cervell la seva activitat en viu.
Com reacciona el cervell encara nonat a la pèrdua d’un sentit?
El còrtex que hauria d’haver rebut informació visual ja sap que no la rebrà, perquè ha perdut els ulls i espontàniament activa el còrtex visual. El cervell se n’ha adonat i està activant els mecanismes per reorganitzar-se.
Com pot millorar les nostres vides el fet de saber-ho?
Investiguem com aquesta activitat espontània canvia d’un nadó a l’altre i aquests patrons són un mesurador de desordres neurològics en el futur.
Podem esbrinar abans de néixer si desenvoluparem anomalies?
El que hem descobert és que el desenvolupament del nostre cervell ja incorpora abans de percebre el sistema de predicció del futur i no necessita l’experiència sensorial per se.
Aquesta plasticitat neuronal per adaptar-nos a la ceguesa es perd amb l’edat? El cervell és plàstic i s’adapta sempre, però parlem de graus de plasticitat. A un adult li tapes els ulls durant un dia i el poses a moure la mà sobre un tauler de braille i se li activa el còrtex visual com si estigués veient. És plasticitat funcional. No implica reconnectivitat. I és menor que en edats més primerenques.
Guanyem res amb els anys?
La vida ens sembla menys complicada que de nens. I aquesta observació és consistent amb la meva investigació.
Quina és la troballa de la qual està més orgullosa?
Que el tàlem pot acoblar i fabricar aquestes neurones que anomenem ones d’activitat espontània. És revolucionari, perquè demostra que pot connectar tots els òrgans dels sentits.
Ho observen al laboratori?
I hem aconseguit, a més, reprogramar amb un gen mestre la glia, el suport neuronal, i fer-la una neurona sensorial.