Torra ordena que el Govern acusi en el cas del 3%
El Govern serà acusació particular per accedir al material incorporat del cas
El president insta els seus serveis jurídics a personar-s’hi i comprovar si hi va haver perjudici per a la Generalitat.
Finalment la Generalitat es personarà com a acusació particular en la causa del 3%, en què estan involucrats diferents càrrecs de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i que esquitxa el PDECat. Quim Torra ho va ordenar al cap del gabinet jurídic de la institució, Francesc Esteve, ahir mitjançant una carta en què exposa la voluntat d’esclarir si el presumpte cas de corrupció ha causat cap “perjudici a la Generalitat de Catalunya”.
Així doncs, el cap del Govern assumeix el missatge que el vicepresident Pere Aragonès va llançar fa dos diumenges, en una visita a Sant Cugat del Vallès, un feu que havia estat històricament en mans de Convergència i que ara dirigeix ERC. L’Ajuntament ja s’havia personat en la causa.
En aquella visita, Aragonès donava per fet el delicte i va assegurar que “fins a l’últim euro” hauria de tornar a les arques públiques. Ahir s’hi reafirmava: “Perseguirem la corrupció i recuperarem fins a l’últim euro públic corromput”. El també conseller d’Economia va fer la proposta en ferm al darrer Consell Executiu abans de les vacances, el 4 d’agost, i ràpidament Torra va fer-la arribar als serveis jurídics per estudiar-ne les possibilitats.
L’Executiu català va emetre ahir un comunicat en què afirma que, si de l’anàlisi de les diligències se’n desprèn cap perjudici per a la Generalitat, es formularà un escrit d’acusació contra els extresorers de CDC.
“Aquest primer pas de comparèixer és del tot necessari perquè els serveis jurídics de la Generalitat puguin fer una anàlisi del material incorporat a la causa i avaluar si hi pot haver perjudici patrimonial a la Generalitat”, s’afirma al comunicat.
Des que Aragonès va llançar la proposta fins que Torra l’ha fet seva han passat deu dies en què les renyines entre JxCat i ERC van aflorar per enèsima vegada, ara pel 3%. Tot just l’endemà Meritxell Budó, consellera de Presidència i a les files de Junts, i Àngels Chacón, consellera d’Empresa i al PDECat, van voler parar els peus al vicepresident adduint que primer calia estudiar-ho perquè entre els delictes que s’imputen no hi ha el de malversació de cabals públics.
Allò va ser l’espurna. La picabaralla entre JxCat i ERC va esclatar dies després, divendres, al ple del Parlament sobre la monarquia. Malgrat que Torra, interpel·lat pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va asseverar
El president assumeix així la proposta que Aragonès va fer formalment fa una setmana al Govern
sense titubejos ni condicions que la Generalitat es personaria en la causa del 3%, va haver-hi certa confusió amb les votacions de les resolucions sobre la monarquia, en què el PSC i Ciutadans van colar propostes perquè el Parlament instés el Govern a personarse en el cas de presumpta corrupció de CDC.
JxCat va votar a favor de la resolució del PSC, i es va oposar a la de Ciutadans. ERC va carregar contra els postconvergents perquè hi veien evidències de falta de compromís. En tot cas, des de les files de Junts per Catalunya ja feien notar que no havien votat a favor de la de Cs perquè havia amenaçat el ple amb querelles. Va ser un no amb marcat deix polític.