Europa fora del radar
El llibre de Mauricio Wiesenthal Orient-Express, el tren de Europa (Acantilado) es pot llegir com un raonat al·legat contra el desmembrament d’Europa. L’autor –entrevistat avui a la secció de Cultura– es mostra contrariat per la decadència dels trens de trajecte internacional, aquells combois, com l’Orient Express, que solcaven sense demanar permís el continent abans que els nacionalismes excloents es posessin a fer de guardabarreres. Segons Wiesenthal, les tensions nacionals, afegides a la pèrdua de la cultura del viatge que va propiciar l’auge dels vols de curta distància, i a les discrepàncies sindicals als països que travessava el ferrocarril, van donar un cop mortal al mitjà que va ser un eix vertebrador del continent. Parafrasejant el seu admirat Zweig, amb aquesta renúncia van deixar de fluir les artèries de l’Europa d’ahir.
Sol dir-se que en moments d’extrema necessitat Europa ressorgeix i dona un fort impuls a la seva integració. És el cas de l’històric acord del mes de juliol passat pel qual es mobilitzaven 750.000 milions d’euros per al rellançament de l’economia. Però passen les setmanes i s’evidencia que la inèrcia és poderosa. La tendència centrífuga que juga en contra de les respostes conjuntes als problemes comuns es manifesta diàriament en les polítiques sanitàries de cada Estat membre. Al desgavell de les quarantenes se suma ara un altre contratemps que recorda molt la vella obstinació dels països a tenir el seu propi ample de via: el fet que no sigui Brussel·les, sinó cada Estat membre, el que decideixi quina app de rastreig de contactes implantarà al seu territori. Aquest disbarat traurà eficàcia al que hauria de ser un important instrument per a la contenció de la Covid-19. Que Apple i Google hagin estat capaces d’aparcar les seves diferències per desenvolupar juntes el nucli de l’app que a Espanya rep el nom de Radar Covid (la mateixa que s’utilitza a Alemanya) i que no hagin pogut fer-ho el conjunt de països de la UE és un nou indicador de la mala salut de la construcció europea.
A còpia de desacords com aquest, Europa s’acabarà assemblant a aquells mítics vagons de l’Orient Express de la desventura dels quals s’ocupa Wiesenthal al seu llibre, i que ara, convenientment restaurats, només serveixen per al viatge nostàlgic.