París i Londres frenaran el tràfic de pasteres pel canal de la Mànega
Centenars de migrants han arribat a les costes britàniques en els darrers dies
Els governs francès i britànic ultimen un nou pla per intentar frenar en sec el creixent trànsit de pasteres pel canal de la Mànega. El bon temps dels últims dies –i la proximitat del Brexit– ha fet que centenars de migrants irregulars partissin de França, a la zona de Calais, a bord de precaris bots inflables, per intentar guanyar les costes del Regne Unit.
Les autoritats de Londres estan irritades perquè consideren que París ha estat poc curós per evitar que els migrants, amb ajuda dels traficants, es facin a la mar. El secretari d’Estat britànic d’Immigració, Chris Philp, va ser ahir a la capital francesa per abordar el problema amb alts funcionaris gals. “Està clar el que s’ha de fer –va dir Philp davant la premsa–.
Si podem fer aquesta ruta impracticable, i estem disposats a fer-ho, ja no tindrà cap sentit per als migrants ni tan sols arribar fins a França. Aquesta ruta la faciliten bandes despietades que posen vides en perill”.
Els guardacostes britànics no paren d’interceptar barques atapeïdes d’immigrants que creuen la trentena de quilòmetres d’amplada del canal de la Mànega. Malgrat el bon temps, es tracta d’una travessia molt perillosa, ja que és una de les vies marítimes més transitades del món, amb un alt risc de col·lisió i de naufragi. Ahir mateix la policia de fronteres britànica va escortar fins a Dover una vintena de migrants.
El fenomen dels small boats, com els anomenen al Regne Unit, s’ha anat agreujant. Des del gener han estat interceptats al mar o detectats a l’arribar a la costa, més de 4.000 migrants, gairebé el doble que tota la xifra del 2019. La majoria d’aquestes persones procedeix de l’Afganistan, l’Iraq, l’Iran, Síria i alguns països africans. Han aconseguit arribar a França per diversos mitjans però la seva veritable destinació és el Regne Unit, on tenen família o amics i creuen que serà més fàcil obtenir asil polític.
França estudia nomenar un comandant especial que supervisi les operacions antiimmigració al canal de la Mànega, tal com acaba de fer la Gran Bretanya, que ha designat un exalt oficial dels Royal Marines, Dan O’Mahoney, un veterà de les guerres de l’Iraq i Kosovo.
A França no li resulta fàcil controlar la Costa d’Òpal, un tram de 70 quilòmetres des del qual és possible realitzar la travessia. Els gendarmes i guàrdies fronterers
La policia francesa vigila els 70 quilòmetres de platges i dunes de la Costa d’Òpal amb motos i drons
realitzen freqüents patrulles amb motos per les platges, molt amples quan la marea és baixa, i fan servir drons, un instrument molt més barat i silenciós que els helicòpters, per sobrevolar les platges i les zones de dunes on s’oculten els migrants i els seus passeurs abans d’inflar els bots i llançar-se a l’aventura. La tarifa oscil·la molt. S’estima que per uns 600 euros per persona es pot ja obtenir plaça en una de les embarcacions. Hi ha hagut algun cas d’intent de creuar el canal nedant. El febrer passat, el llavors ministre de l’Interior, Christophe Castaner, va ser a la platja d’Oye, a diversos quilòmetres a l’est de Calais, un dels llocs preferits pels migrants.
El gran campament conegut com la jungla de Calais va ser desmantellat fa uns anys, però hi continua havent grups de migrants acampats en diversos punts, en espera d’una oportunitat per creuar el canal.
La Costa d’Òpal, amb les seves platges i els seus penya-segats –rèplica dels cèlebres white cliffs de Dover, a l’altre costat–, és una regió de gran bellesa natural. De Calais cap al sud transcorre un sender, la Via Francigena, que encara avui és solcat per pelegrins. Aquesta ruta, que parteix de la ciutat de Canterbury, al comtat de Kent (sud d’Anglaterra), i arriba a Roma, existeix des de l’edat mitjana.