Espanya ens roba!

Aveure si he entès bé l’embolic. El Govern central pacta amb la Federació de Municipis –presidida per l’alcalde de Vigo, Abel Caballero– desbloquejar el superàvit dels ajuntaments que va imposar fa anys Cristóbal Montoro, ministre de Rajoy. En mans de l’Estat, permetrà dedicar uns 15.000 milions més a pagar la factura del coronavirus. Gairebé tots els ajuntaments han posat el crit al cel. La revolta municipal ha unificat tota mena de partits, entre els quals els més pròxims: la CUP i el PP (que, amnèsic, parla ara d’usurpació econòmica, quan, repetim-ho, la norma que fins ara ha bloquejat el superàvit municipal és seva).

Tothom s’apunta a la protesta: la Barcelona de Colau, la Cadis del trotskista Kichi i el president de la Diputació d’Ourense, el popular Baltar, un mestre de la retòrica: acusa l’alcalde de Vigo de no ser Abel sinó Caín; no Caballero, sinó vassall. Per descomptat, els alcaldes independentistes, experts en insubmissió, s’apunten a la protesta. Però, atenció!, els indepes ja

Vet aquí com l’“Espanya ens roba” deixa de ser pecat: ara és una virtut

no estan sols en la desobediència: un vicesecretari del PP afirma que està disposat a tot per “defensar els estalvis dels veïns” governats pel seu partit. I els alcaldes populars de Galícia han fet crides explícites a la insubmissió i fins i tot –oh, meravella!– a la demonitzada rebel·lió.

Tan transversal és el rebuig a aquesta mesura del Govern central, que pot molt ben ser que el Congrés la tombi. La crisi econòmica i la sanitària no han aconseguit una resposta tan unànime. Es veu que lluitar per defensar els estalvis de cada població és més important que la unitat d’Espanya, ja que, per tombar aquest decret governamental, el PP és capaç de pactar amb el diable independentista. Res no unifica tant com el diner. “Diners de tort fan veritat, / de jutge fan advocat”, deia l’islamitzat Anselm Turmeda a finals del XIV.

Més enllà del joc d’hipocresies que aquest embolic posa en evidència, convé subratllar els arguments de fons que es fan servir per defensar el dret de cada municipi a posseir els seus diners: Javier Maroto, portaveu dels populars al Senat, ha descrit el decret que centralitza el superàvit dels ajuntaments com l’“atracament de Sánchez als estalvis dels municipis”. I el seu partit ha fet servir paraules que fins ara la classe política espanyola i els seus portaveus mediàtics havien assenyalat com el súmmum de l’egoisme i la insolidaritat independentista: “espoli” i “robatori”.

Vet aquí com el pecat polític pot esdevenir una virtut: ara és el PP qui ho diu: “Espanya ens roba!”.