L’últim dictador d’Europa
Aleksandr Lukaixenko és conegut com l’últim dictador d’Europa. L’últim dinosaure polític que queda de l’època soviètica. Presideix Bielorússia des del 1994 i ha estat reelegit sis vegades, sempre amb percentatges superiors al 80% dels vots i sempre posats en dubte pels observadors internacionals, que els han considerat un frau electoral. Diumenge passat no en va ser una excepció i oficialment va obtenir el 80,2% dels sufragis. Però aquesta vegada sembla que els bielorussos han dit prou.
Després d’empresonar o vetar els seus rivals electorals, l’única opositora de Lukaixenko era Svetlana Tikhanóvskaia, dona d’un dels arrestats opositors del president a les urnes. Diumenge a la nit, aquesta jove professora d’anglès no va reconèixer els resultats electorals i va cridar a mobilitzacions i vagues després de la repressió patida pels seus seguidors en diverses ciutats. Però ahir Tikhanóvskaia anunciava en un vídeo que s’exiliava a Lituània i demanava en un altre als seus seguidors que posin punt final a les protestes i respectin la llei. Un segon vídeo sorprenent que tot indica que va ser gravat sota coacció quan dilluns la van retenir unes hores a la seu de la Comissió Electoral a Minsk.
Lukaixenko, que continua controlant el país amb mà de ferro, no ha ocultat mai que és un nostàlgic de l’extinta Unió Soviètica. Ha estat brutal en la repressió dels opositors, presumeix d’homòfob i masclista, ha negat la gravetat de la Covid-19 –“es cura amb feina, vodka i sauna”, va dir–, ha sumit el país en una gravíssima crisi econòmica i manté unes relacions tenses amb la veïna Rússia. L’estil autoritari de què presumeix l’ha portat a controlar els mitjans de comunicació, marginar les veus crítiques i empresonar els rivals polítics. El seu missatge que ell és la millor garantia d’estabilitat i protecció nacionalista encara arriba als bielorussos més grans, però els de mitjana edat i els joves estan farts de la falta de llibertats i de l’etern frau electoral, i han sortit al carrer.
El dictador continua estant en una posició de força, però si la protesta popular és capaç de mantenir la pressió al carrer els propers dies, la situació podria canviar i una repressió policial encara més intensa podria girar-se contra el règim. De moment ha sortit debilitat de les eleccions i s’enfronta a un gran desafiament si el clima d’inestabilitat s’estén. El més important ara no és tant el resultat electoral sinó com evolucionaran les protestes. Fins ara hi ha hagut dos morts, desenes de ferits i milers de detinguts.
Lukaixenko es creu el pare dels bielorussos i ara és ostatge d’un sistema polític creat per ell mateix. No ha sabut veure el descontentament al carrer i, encara que és aviat per saber quin serà el desenllaç de les protestes, afronta el primer desafiament intern important i sota la lupa d’una comunitat internacional molt crítica amb la seva política.
Lukaixenko augmenta la repressió a Bielorússia després de forçar l’exili de la seva rival electoral