Somiem amb ovelles elèctriques?

La vida no és el que et passa, sinó com t’ho prens. Consolo el meu cunyat quan torna de Barcelona, on havia anat a rentar els llençols de l’apartament, però que s’ha oblidat d’agafar-los abans de sortir. Abraçarlo és disculpar-me a mi mateix, que he vingut a pujar muntanyes amb ell però m’he oblidat les botes. La primera causa de tanta badada de l’aquí i ara és a la butxaca. Ens passem el dia mirant el mòbil.

I el mòbil no és una cosa, com els llençols, amb aquella identitat que ens conforta quan els estenem amb delicadesa sobre el matalàs perquè, quan ens fiquem al llit, ens confirmin que és hora de descansar.

El mòbil és neguit continu: ens posa en contacte amb els altres, però no ens hi relaciona; ni ens dona sentit com a persones. Ens redueix a generadors de continguts per a egos que no es cansen mai d’engreixar-se. Així que deixo el mòbil a casa i em sento més lleuger.

Que potser em perdré on estiueja l’emèrit, quants nous positius hi ha a Algete o les últimes sigles de no sé quin partit? I què? Això no són notícies; ja neixen velles per amuntegarse sense sentit a les nostres pantalles. Només existeixen en la mesura que circulen. Proveu de desconnectar un dia, una setmana, potser un mes... I més que perdre informació, guanyareu vida.

Aquí i ara cal afanyar-se a la pujada abans no ens cremi el sol entre la pols, la suor i el ferro dels bastons. Després de dues hores d’ascensió, en una vall penjada, un ramat d’ovelles. Allà el pastor sent a la pell l’etern retorn de les estacions; no hi ha rutina digital, sinó ritu renovador. Però... aquelles ovelles estan recollides per unes xarxes? I les xarxes, vaja, sembla que... es mouen!

Una aplicació digital les porta a pasturar perquè renovin la pastura sense escamparse. I hi ha dos drons a punt d’enlairar-se per impedir que es dispersi el ramat. Pel sender, una muntanyenca anglesa fa un crit en veure el nostre guia: “Mene, estic al teu grup de muntanya de Facebook!”. Ni es coneixien ni tornaran a parlar, però estan contactats.

En Mene demana que activem el geolocalitzador del mòbil per si ens escorrem per una esquerda en l’ascensió; també facilitarà que ens localitzin si en el grup hi ha un contagi, i ens promet penjar les fotos de la jornada a les xarxes. Em demana el meu per si de cas.

Jo em desfaig en excuses per haver-me’l oblidat i prometo portar-lo la pròxima escalada. Li enviaré un whats perquè em tingui contactat.