Les limitacions a les platges no frenen el nombre d’ofegats
Les estadístiques d’aquest estiu recorden les del 2019, quan la xifra de morts es va disparar
Malgrat que aquest any la temporada de platges va començar una mica més tard per l’estat d’alarma, que la pandèmia ha fet que s’imposin mesures de control d’aforament i, a més a més, que la presència de turistes s’ha reduït al mínim, el nombre de persones que han perdut la vida a l’aigua no baixa: es manté similar al de l’any passat, una molt mala notícia que preocupa els serveis d’emergència. I és ben normal. El 2019, amb un total de 29 morts entre el 15 de juny i el 15 de setembre, va ser l’any més tràgic dels últims.
“Els anys anteriors sempre hi havia entre 18 i 20 víctimes mortals, però el 2019 vam vorejar la trentena. Va ser un any crític”, manifesta Rosa Mata, la cap de logística i operativa territorial de Protecció Civil de la Generalitat.
El primer ofegat d’aquesta temporada va ser un home de 89 anys a la platja del Somorrostro de Barcelona. Va passar el 23 de juny. Els últims que han perdut la vida a l’aigua han estat una dona de 88 anys, el 4 d’agost a la platja Gran de Palamós; un home de la mateixa edat, el 7 d’agost al Vendrell, i un altre home de 75 anys, el 10 a Llançà. La 17a víctima.
El 9 d’agost del 2019 es va arribar a la xifra de 17 morts. Aquell dia es va ofegar un home de 84 anys a Torredembarra. El dia 11 va perdre la vida un home de 78 anys a Torroella de Montgrí. I el dia 17, tres persones: un pare de 29 anys i el seu fill de 4 es van ofegar a l’Escala, i un home de 79, a Calella.
Les estadístiques dels últims anys diuen que habitualment les persones que perden la vida a les platges són grans, i hi sol haver septuagenaris i octogenaris. Les persones d’edat provecta són el
LA RADIOGRAFIA La majoria de les víctimes mortals han estat persones grans en dies amb bandera verda
EL CONSELL Protecció Civil crida a no confiar-se a l’aigua i a estar, sempre que es pugui, acompanyat
principal col·lectiu que cada estiu perd la vida a les platges, però també hi ha homes i dones de 20, 30, 40 o 50 i nens (en aquest cas, solen ser pocs). Però aquest any el nombre de persones grans mortes encara és més important. De fet, aquesta temporada, de totes les persones mortes ara per ara, només tres tenien menys de 60 anys: un home de 35 anys que es va ofegar a la platja de la Móra, a Tarragona, i dos menors, de 6 i 7 anys, que van morir a Roses.
“Però no podem dir que aquest augment es deu a un major nombre d’imprudències per la manera com han tingut lloc la majoria dels fets”, afegeix Rosa Mata.
Gairebé tots els ofegaments mortals han tingut lloc en platges on onejava la bandera verda. I només un va tenir lloc en una zona no vigilada, que, a més a més, era de roques.
Això sí, més d’un cas, de dos i de tres es van registrar quan els socorristes encara no havien començat el seu torn.
Banys a primera hora del matí, i també a última hora del vespre, de què gaudien una part destacada de les persones que aquesta temporada han perdut la vida. “És molt important no anar sol a la platja”, afegeix la responsable de Protecció Civil, que recorda que a aquelles hores, sense vigilants i amb pocs banyistes, si es té una indisposició o alguna cosa es torça a l’aigua, és molt més difícil que algú pugui avisar.
Ningú no s’hauria de confiar mai, i cal tenir en compte els consells de sempre: entrar a poc a poc, dutxes prèvies, no ficar-se a l’aigua si no s’esta bé, després de fer un esforç... “I no anar sol, sobretot si es tracta de moments en què la platja pot estar més
buida”, insisteix Rosa Mata.
Sobre la distribució geogràfica dels fets, es repeteixen els patrons d’altres temporades: no n’hi ha. És a dir, que es pot perdre la vida en qualsevol lloc.
Preocupats pel fet que aquest any hi estigui havent tants ofegaments com el tràgic 2019, els serveis d’emergència també esperen a veure com poden evolucionar les dades a finals d’agost i el setembre, quan moltes platges les prenen, en abundància, ciutadans francesos, malgrat que aquest any no es té tan clar per les restriccions i les recomanacions que s’han decidit al país gal.
Es tracta d’un estiu diferent, sense cap dubte, que també està fent que hi hagi més concurrència habitual en salts d’aigua, estanys, rius o gorgs, que habitualment no són destinacions populoses estiuenques però en el cas d’aquest estiu, en què s’ha disparat el turisme interior, sí. És un fet que també preocupa al si de Protecció Civil, ja que són àrees que moltes vegades no estan vigilades i on tampoc no es controla l’aforament.
“Això està fent que fins i tot alguns ajuntaments hagin tancat l’accés a alguns dels seus gorgs”, explica Rosa Mata. “Precaució, sempre”, assegura.