La cúpula de Sant Andreu de Palomar llueix disset anys després
La cúpula per fi reformada de la parròquia de Sant Andreu de Palomar torna a lluir després d’una llarga espera de més de tres lustres. Una malla de seguretat va cobrir la construcció durant 17 anys. Fa uns quants dies que la van retirar.
Això és molt més que una de les cúpules més grosses de Catalunya. Parlem de tot un símbol del districte de Sant Andreu, d’un lloc molt especial per als feligresos i per als que viuen a la zona en general. Més d’un de veí del barri ja es va emportar una grata sorpresa quan va tornar a casa després de les vacances. La gent dels voltants torna a tenir la sensació que recupera un tros de la seva vida quotidiana.
A més, demostra que no s’ha de viatjar gaire lluny per veure una cúpula com Déu mana. I també parlem en realitat d’un d’aquells llocs que tots els ciutadans poden redescobrir a Barcelona durant aquest estiu tan estrany.
L’històric problema de la cúpula d’aquesta parròquia eren els canvis de temperatura, tant a l’exterior com a l’interior, que l’esquerdaven contínuament. Els treballs ara finalitzats van aconseguir reparar les esquerdes que la deslluïen des de fora. Ara falta arreglar les de l’interior, així com altres treballs destinats a recuperar l’esplendor de la pintures, les capelles i altres dependències del lloc.
La parròquia de Sant Andreu de Palomar té els orígens en l’any 991. La capella dels Segadors va acollir els agricultors que van arribar procedents del Vallès el 20 de maig del 1640 i que van marcar l’inici de la revolta dels Segadors.
Aquesta cúpula ja va ser restaurada i ampliada per l’arquitecte municipal Pere Falqués l’any 1881, però el 9 d’agost de l’any 1882 la cúpula es va ensorrar i va provocar la mort de set feligresos i nombrosos ferits. Va ser poc després quan es va reformar i va adquirir l’aspecte que presenta avui dia.