La lenta reconstrucció de la Bòsnia del Raval
Punt d’inflexió a la zona més degradada del que havia estat el barri xino, a tocar de la Rambla
Punt d’inflexió a la Bòsnia del Raval. D’aquí un parell d’anys la gent potser deixarà de referir-se així a una de les últimes restes del barri xino de Barcelona, a l’inquietant embornal urbà ubicat entre els carrers Arc del Teatre i Lancaster, a l’estrany forat negre i cec obert a tocar de la Rambla, el teatre Principal i el Palau Güell.
La construcció de l’aparcament del centenar d’apartaments que s’aixecaran al solar que esqueixa aquest racó de Ciutat Vella ja ha començat. Més d’una quarta part dels nous habitatges seran socials. La idea dels promotors sempre havia estat muntar una espècie de nou Born més petit. Els calendaris encara són confusos, però és probable que d’aquí un parell d’anys els nous apartaments estiguin a punt. Mentrestant la Bòsnia del Raval continuarà recordant una llarga postguerra.
I just al darrere uns altres promotors estan rehabilitant una finca sencera; de fet dues, que estan sent unides. Al 16 i el 18 del carrer Lancaster s’hi habilitaran una vintena d’habitatges. En aquest cas, tots de renda lliure. Els obrers expliquen que seran uns pisos molt acollidors, que allà dins gairebé tot cau a trossos, però que en aquestes finques antigues sempre hi ha coses que val la pena aprofitar. Feia molt que cap propietari no es gastava ni un euro per aquí, ni tal sols per reparar una gotera. Les finestres tapiades i les parets apuntalades són part del paisatge del lloc.
A més a més, l’Ajuntament està reurbanitzant la majoria dels carrers de la zona amb l’objectiu d’estendre la recollida pneumàtica d’escombraries i, principalment, acabar d’implantar una plataforma única que convidi al passeig ciutadà, acabi de pacificar el trànsit i, sobretot, animi algú a obrir algun negoci, si és possible de proximitat. Aquestes obres conclouran a començaments del 2021. El Consistori confia que l’edició d’aquell any del programa municipal de baixos de protecció oficial propiciï l’obertura d’almenys un parell de comerços de proximitat. La majoria dels locals de la zona estan buits des de fa molt. La pandèmia no ha tingut res a veure amb aquesta desertització.
I la cirereta serà la rehabilitació dels edificis municipals del 7, el 9 i l’11 de Lancaster. Molts inquilins denuncien que en aquestes finques hi ha punts de venda de droga, habitatges ocupats i pisos pastera on s’amunteguen llauners. “La propietària anterior no va fer mai res per conservar els pisos. Aquí sempre hi havia viscut gent humil, i a poc a poc tot es va excedir i es va degradar”. Malgrat això, els fons s’hi van fixar. L’Ajuntament va comprar les tres finques el 2017 per combatre la gentrificació. Molts veïns confiaven que la rehabilitació comencés més o menys en aquesta època. “Ara s’està redactant el projecte”, matisen fonts municipals. Així doncs, encara falten uns quants anys perquè la Bòsnia del Raval estigui acabada. Els inquilins municipals n’estan fins al capdamunt.
Aquí en altre temps hi havia un barri de debò. Amb les seves coses (moltes) però també amb la seva perruqueria, amb la seva fleca, amb la seva cooperativa de llegums... D’aquella època tot just en queden vestigis, com el Kentucky, un dels bars preferits dels marines dels Estats Units. I un mal dia un tècnic va confondre els plànols de la galeria d’un pis amb els d’un pati a peu de carrer, i l’amo del pis en qüestió no estava disposat que li esqueixessin la casa, i el pla urbanístic de reparcel·lació d’impuls privat aprovat per l’Ajuntament el 2003 va quedar encallat més de 15 anys. La zona es va omplir de rates, ocupes de tota mena, pisos turístics il·legals i associacions culturals que, de fet, funcionen com a bars.
Al final alguns dels promotors del centenar d’apartaments tipus Born es van cansar d’esperar la justícia i van comprar el pis del veí que no volia esqueixar la casa. Així doncs, el descobriment d’unes restes arqueològiques al solar sembla aquest estiu un inconvenient menor, una minúcia. L’Ajuntament ja hi va fer un cop d’ull, i tot apunta que allà no hi ha gaires coses per preservar. Parlem de restes d’estructures domèstiques de l’època moderna amb algun element medieval. Els tècnics ho estan documentant tot. És que al Raval, quan aixeques una pedra, surten un munt d’històries del passat.
Les obres de pisos nous i la reurbanització dels carrers porten l’esperança a aquest forat negre