Megxit dur i per molt llarg
Surt a la venda ‘Trobant la llibertat’, la biografia consentida per Enric i Meghan
El Brexit sembla que serà dur i amb un acord de mínims, i el Megxit –la sortida dels ducs de Sussex de la família reial britànica per la porta del darrere–, ben bé el mateix. Si més no és la impressió que s’emportaran els milions de lectors de Trobant la llibertat, la biografia d’Enric i Meghan que ahir va sortir a la venda i només el primer dia ja va batre tots els rècords a Amazon.
No és que el llibre –els autors, Carolyn Duband i Omid Scobie, sembla que han tingut considerable accés personal a uns prínceps obsessionats amb la privacitat, a més del seu beneplàcit– reveli secrets o contingui sorpreses, perquè ha estat serialitzat a la premsa britànica.
Però sí que serveix per confirmar impressions, com per exemple que la idea de trencar amb els Windsor venia de llarg, fins i tot d’abans que es casessin, cosa que, per als qui veuen Meghan com una manipuladora, suggereix premeditació i traïdoria. I per a qui la veuen com una noia moderna, intel·ligent i treballadora, que ja sabia el que li queia al damunt i estava preparada.
Les premisses de la història, segons explica el llibre, són que Enric no era feliç des de feia temps, ni personalment ni amb el seu paper dins dels Windsor. Que la mort de la seva mare, Diana de Gal·les, el va afectar fins al punt de necessitar ajuda psicològica. Trobava a faltar els seus dos torns com a soldat copilotant helicòpters a l’Afganistan i en especial l’ambient de camaraderia. I que des que va tornar es va trobar fora de joc, més encara des que Elisabet II va decidir “aprimar” la monarquia britànica i fer èmfasi en la línia de successió, és a dir, Carles com a hereu del tron, Camil·la i després Guillem, Caterina i els seus fills.
Ser el sisè de la cua li va semblar molt poca cosa per tolerar els sacrificis que comporta formar part de la família reial, i es van fer molt més pesats des que es va casar amb Meghan, acostumada a la llibertat, la qual tenia una vida i una carrera com a actriu a l’Amèrica del Nord. En aquest marc de descontentament, no va tolerar que el seu germà no donés suport a la seva elecció d’esposa i li demanés que “s’ho rumiés”, o que es referís a la seva aleshores promesa com “aquella noia”.
Sobre les relacions entre les dues concunyades s’han escrit rius de tinta, però el missatge de la biografia (tan autoritzada com pot ser sense ser oficial) és que, més que lluites, el que hi va haver va ser una fredor notable de Caterina, tancada al seu paper constitucional, contra el qual es va rebel·lar Meghan plantant-li de vegades cara i fent-la arribar a les llàgrimes. Això, sens
Enric no era feliç amb el seu paper als Windsor, i Meghan el va treure de la gàbia en què se sentia que era
dubte, no va afavorir la sintonia entre els germans. Com tampoc el fet que nombrosos cortesans, ancorats en uns costums i unes maneres paleolítiques, es queixessin de la manera de fer les coses d’una estrangera, una plebea i una nouvinguda. Que a més a més no era blanca, perquè el racisme que hi ha en aquest país ha resultat evident en l’actitud de la premsa sensacionalista.
L’anunci de l’abdicació dels Sussex, confirma el llibre, va agafar per sorpresa la reina Elisabet, que fa mesos que no abraça el seu besnet Archie. S’ha de conformar amb veure’l per Zoom, com moltes àvies. El Megxit sembla que serà irreversible.