María Jiménez torna a l’escenari

Després de gairebé dues dècades d’absència i uns greus problemes de salut

Asseguda en un cadira, però amb la mateixa grapa de sempre, dissabte María Jiménez va tornar als escenaris després de gairebé dues dècades d’absència. I sobretot després de témer per la seva vida, l’any passat, a causa d’un greu problema de salut per una obstrucció intestinal que la va obligar a estar-se tres mesos a l’UCI de l’hospital Vírgen del Mar, a Sevilla.

La cantant va actuar al festival Starlite, a Marbella, en un dels concerts que més públic ha atret, i va demostrar que amb setanta anys, fets el 3 de febrer, continua sent una estrella de la cançó. De carisma no n’hi falta, ni tampoc el bon humor de què va fer gala entre cançó i cançó. Amb el públic dret aplaudint, la sevillana va aparèixer a l’escenari: “Quina alegria ser aquí (...) Espero que us ho passeu formidablement com ens ho pensem passar tots nosaltres. Perquè això és com si fos un aniversari meu, senyores i senyors”, va dir una emocionada María Jiménez, que a causa dels seus problemes de mobilitat durant tota l’actuació va estar asseguda i només es va aixecar per acomiadar-se llançant petons a l’aire i donant les gràcies al públic i al seu equip.

Va arrencar amb Rencores ,un tema basat en un poema de Manuel Benítez Carrasco, i va recordar els seus èxits de sempre, Con golpes de pecho, Se acabó, Háblame en la cama, Si te vas, Te estás pasando, Huellas que se van i Resurrección.

També va cantar un avançament del seu pròxim disc, que sortirà a l’octubre i ha gravat durant aquesta època de confinament.

María Jiménez no va estar sola a l’escenari. Per a la seva esperada tornada va tenir Pitingo, que va ser l’encarregat d’obrir la vetllada i de presentar la cantant com “una llegenda viva”, “una de les persones que més m’estimo del món” va dir, ja que “va apostar per mi”. Junts van interpretar Compromiso.

També van actuar amb la cantant Remedios Amaya, que van cantar plegades Quien maneja mi barca, Mari Peña, el bailaor El Farru i Raimundo Amador, que la va acompanyar diverses vegades amb la seva guitarra. Hi va faltar Miguel Poveda, amb qui a la tardor va gravar ¡Qué felicidad la mía! poc després de sortir de l’hospital.

L’actuació de dissabte a Starlite en realitat havia de ser la segona programada, ja que tenia previst tornar als escenaris en la sisena edició del Universal Music Festival que s’havia de celebrar del 23 de juny al 28 de juliol al Teatro Real de Madrid, però es va veure cancel·lat a causa de la pandèmia del coronavirus.

Dissabte va demostrar que cantar és el que li dona força i és el que l’ha ajudada a suportar una vida d’alts i baixos professionals i tragèdies personals. Mare soltera d’una filla, la Rocío, quan era al cim de l’èxit, el 1980, es va casar diverses vegades i per diversos ritus amb el popular actor José Sancho. Un matrimoni amb moltes amargors a causa del fort caràcter de tots dos, i del qual va néixer, el 1983, l’únic fill de la parella, l’Alejandro. Dos anys després la Rocío va morir en un accident de trànsit amb 16 anys. El 2002, i després de la seva separació definitiva amb Sancho, María Jiménez reneix artísticament gràcies a la seva col·laboració amb el grup La cabra mecánica (La lista de la compra) i a un disc signat per Joaquín Sabina (Donde más duele).

El 2003 li diagnostiquen un càncer de mama, de què el 2016 va dir que ja estava curada.

La cantant va actuar al festival Starlite i la van acompanyar Pintingo, Remedios Amaya i Raimundo Amador