Un mes perquè comenci el curs
Pares i professors no saben com es garantiran la salut i l’educació a les aules i en confinament
Quan falta poc més d’un mes perquè s’obrin les escoles, el 14 de setembre, hi ha moltes incerteses sobre el començament de curs i sobre com es lluitarà contra la pandèmia del coronavirus que amenaça la salut de professors i nens i l’educació dels alumnes. Famílies i professors no dubten que la presencialitat és el millor, però es qüestionen com serà el dia a dia amb les mesures de prevenció i què passarà si hi ha un brot en una classe.
Tots els països, fins i tot els que ja han començat les classes, afronten la situació amb incertesa. La majoria han optat per dividir l’alumnat en grups estables d’alumnes (grups bombolla) que es poden confinar si hi ha un positiu en algun, sense haver de confinar tota l’escola. Al principi de la pandèmia els epidemiòlegs recomanaven grups de no més de 15 alumnes que no es barregessin amb d’altres. Actuarien com una segona família, de manera que es relaxava l’ús de la mascareta i s’escurçava la distància social.
Poc després les autoritats educatives van ampliar el nombre a una classe sencera (22/25/30 alumnes), cosa que va distorsionar la idea de grups bombolla. No hi ha famílies de 30 persones. Seguir els seus contactes és molt més complex, explica Quique Bassat, pediatre de Sant Joan de Déu i investigador Icrea a l’ISGlobal, que elabora un estudi sobre la Covid-19 en la infantesa.
La idea inicial va quedar distorsionada, doncs, partint de suposats estudis que indiquen que els nens contagien menys que els adults, una evidència que no per molt desitjada està contrastada científicament. Però aquella idea va eliminar la necessitat de trobar nous espais per fer classes i duplicar les plantilles. Així, els nous professors contractats serviran principalment per rebaixar les sobreràtios actuals i per a centres d’alta complexitat.
Aquesta perspectiva –nens sense mascareta, sense distància social en classes de 22/25 o 30– es va establir quan s’esperava que el virus afluixés amb la calor i la vida a l’aire lliure perquè el curs es comencés amb poca transmissió comunitària. No ha estat així a Catalunya. Què passarà, doncs, a la tardor?
Amb tota aquesta informació i la falta de pautes clares, la comunitat educativa, incloent-hi les famílies, està, si no espantada, definitivament inquieta.
El Departament d’Educació elabora, amb Salut, un nou protocol que es farà públic dijous i que estudia incorporar una infermera al centre escolar per alleugerir la gestió sanitària als directors. Ara bé, se’ls eximirà públicament de la responsabilitat d’un brot a l’escola?
La seguretat sanitària al centre estarà garantida al màxim amb mesures d’higiene personal, neteja i ventilació d’aules (una de les claus), sala d’aïllament en cas de positius i circuits no Covid per evitar la propagació de la infecció. De totes maneres, els pares de nens amb salut delicada es pregunten si els seus fills poden deixar d’anar a l’escola i rebre una educació a distància, per si de cas.
Si el protocol no canvia, els pares hauran de prendre la temperatura als seus fills abans de sortir de casa. Si n’hi ha, encara que sigui per un virus innocent, el nen no es portarà a l’escola i se li practicarà la prova
Educació i Salut presentaran dijous un protocol específic en cas de brot en una escola
de coronavirus. Què passa si és positiu? Tota la seva “segona família”, incloent-hi el professor, se n’anirà a casa. Es practicaran PCR a tots els companys. La classe passarà d’educació presencial a telemàtica? El mateix professor assumirà aquest canvi? Els professors d’especialitat faran classes a uns en presencial i a d’altres a distància?
Com es regularà el teletreball? Els pares dels nens confinats estaran exempts d’anar a la feina? Teletreballaran? Podran acompanyar els seus fills en les tasques o els nens ja seran autònoms i amb plenes competències?
I cal establir què passa amb els germans del positiu. S’hauran de quedar a casa també. Potser van a un altre centre. I rebran classes en línia sols? En tot cas, els professors hauran de reprogramar constantment i plantejar la formació de manera presencial i a distància. Tenen temps i la formació adequada?
La reorganització del centre es farà amb una part del professorat nou al centre, si els docents vulnerables queden exclosos. Durant la pandèmia, els docents vulnerables, com asmàtics, diabètics, hipertensos i, fins i tot, els de més de 60 anys, havien d’informar el centre.
La conselleria no ha revelat el nombre de docents que van comunicar algun tipus d’afecció. Però en alguns centres superaven un 25% del total. Educació ha contractat empreses de prevenció de riscos (només hi ha un metge per servei territorial) per avaluar-los. Si corren risc estant en una classe, seran baixa o es comptarà amb ells perquè treballin des de casa? Si són baixa, es podran substituir en totes les especialitats (com matemàtiques o català, per exemple) de la borsa interina?
Els centres sabran amb qui compten l’1 de setembre?