Els jubilats reben 1,74 euros per euro cotitzat, segons el Banc d’Espanya
La rendibilitat de la pensió cau si el treballador es retira després dels 65 anys
El Banc d’Espanya va oferir ahir dades clau amb què afrontar el debat inajornable –si ho permet la pandèmia– sobre la sostenibilitat i la generositat del sistema de pensions. En analitzar la rendibilitat de les pensions, el supervisor constata que entre l’aportat durant la vida laboral i les prestacions que es reben en jubilar-se és més favorable quan el treballador es retira als 65 anys, que si n’endarrereix la decisió. Així, segons l’informe publicat ahir, el rendiment mitjà anual assoleix el 4,1% per a les jubilacions en l’edat ordinària, davant el 3,7% dels que endarrereixen el retir voluntàriament. La rendibilitat més baixa correspon a les jubilacions anticipades, en quedar-se en un 2,8%. De mitjana, el rendiment de les pensions per jubilació, descomptada la inflació, se situa en el 3,5%. El Banc d’Espanya també calcula l’esforç realitzat pel sistema, per concloure que, de mitjana, per cada euro cotitzat, paguen 1,74 euros als nous pensionistes. En l’informe, reconeixen que existeix “una àmplia heterogeneïtat, tant al llarg de la distribució com per classe de pensió”.
L’anàlisi està basada en una mostra amb dades reals d’afiliats a la Seguretat Social, assalariats i autònoms, que es van jubilar el 2017. No té en compte ni les pensions provinents d’incapacitat ni les prestacions per sota de la mínima. En total, suposa un 64% de tots els nous jubilats d’aquell any.
Per fer-se una idea de la notable rendibilitat de les pensions públiques, el Banc d’Espanya recorda que el tipus d’interès real del bo espanyol a deu anys ha caigut des del 6,6% de mitjans dels 90 a valors lleugerament negatius. “En vista del context actual i futur, caracteritzat per un procés d’envelliment poblacional, un creixement potencial de l’economia espanyola modest i tipus d’interès substancialment baixos, s’ha d’esperar que la rendibilitat dels diferents actius d’inversió tendirà a ser substancialment més baixa que en la mitjana de les últimes dècades”, assenyala.
Sobre la decisió individual a l’hora de triar el moment de deixar de treballar, l’informe detalla que, amb el sistema actual, l’incentiu a ajornar la jubilació és “molt limitat” per a un treballador amb una carrera de cotització llarga, mentre que reconeix que “la rendibilitat màxima s’obtindria en jubilar-se a l’edat legal de 65 anys”. I explica per què: “Si el treballador posposés un o dos anys l’edat de jubilació, si bé obtindria una pensió de més quantia (per la bonificació associada a posposar la jubilació), la rebria durant un període de temps esperat més curt, per la qual cosa la rendibilitat no augmentaria respecte a la jubilació en l’edat”.
Segons l’estudi, un treballador tipus que acumuli un període de cotització de 38 anys i hagi contribuït al sistema amb un 45% de la base màxima de cotització rebria una prestació en jubilar-se d’entre 1.124 euros –si es retira als 63 anys– i 1.445 euros –si ho fa als 67 anys–. Mentre que als 65 anys, seria de 1.338 euros.
“L’edat òptima de jubilació seria l’ordinària: si l’endarrereix, no millora perquè no hi ha un bon incentiu i, si l’avança, la penalització és molt elevada, de fins a un 8% per any”, comenta José Enrique Devesa, investigador de l’IVIE.
La comissió del pacte de Toledo es va comprometre fa uns dies a acordar unes recomanacions per apuntalar la sostenibilitat de les pensions el proper mes de setembre. Abans, tornaran a escoltar el punt de vista del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, així com del ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, i la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero. Una vegada acordades unes línies bàsiques en el pacte de Toledo, el Govern central haurà de
NOVES PENSIONS El supervisor destaca que el rendiment és del 3,5%, molt més gran que altres actius
REDUIR EL DÈFICIT El ministre Escrivá considera clau augmentar l’edat efectiva de jubilació
posar en marxa canvis que permetin fer compatible la reducció del dèficit de la Seguretat Social amb la consolidació de la revalorització amb l’IPC i l’abandonament del factor de sostenibilitat.
Escrivá, encarregat d’encapçalar en el Govern els canvis en el sistema de pensions, defensa que una part important del reequilibri dels comptes es basarà en la reducció de la diferència entre l’edat real de jubilació i l’establerta per llei. Amb la reforma del 2011, l’edat ordinària està augmentat fins als 67 anys, encara que el 2020 és de 65 i deu mesos per a qui ha cotitzat menys de 37 anys i de 65, per a la resta. En l’actualitat, els treballadors es jubilen de mitjana abans els 64. Per tot això, el ministre ha fixat entre els seus objectius penalitzar en gran mesura si és possible el retir anticipat i promoure les jubilacions més enllà de l’edat legal.
Per Devesa, el retard de l’edat efectiva de jubilació no seria un gran alleujament per a un sistema que va registrar el 2019 un dèficit proper als 20.000 milions d’euros. “La millora dels comptes –defensa– s’aconsegueix elevant encara més l’edat legal o ampliant els requisits de cotització o disminuint la pensió inicial”, defensa.