La fi del malson
El prestigiós banc de negocis nord-americà Goldman Sachs entreveu el final del malson. Fa uns dies va predir que almenys una vacuna s’aprovarà aquest any i serà distribuïda massivament a mitjans del 2021. Això suposaria un fort creixement econòmic a partir del primer trimestre de l’any. És a dir, la tan desitjada sortida en V. El pronòstic sembla confirmar-se després que el president de Rússia, Vladimir Putin, hagi anunciat que ha registrat la primera vacuna contra la Covid-19. Quan tot semblava perdut, s’ha produït el gir. Déu escanya però no ofega.
Espanya, que s’havia quedat endarrerida en la recuperació econòmica, pot agafar el tren de la història. Els 140.000 milions d’ajuda que rebrà de la UE i dels massius préstecs a un baixíssim interès gràcies a l’aval del BCE suposen una oportunitat única. Seria totalment imperdonable que el Govern central no obtingués els suports necessaris per tirar endavant els pressupostos de la reconstrucció. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’ha compromès a presentar-los al Parlament abans del 30 de setembre. Un suport massiu, al marge d’ideologies i interessos partidistes, als comptes del Regne seria molt ben rebut per Europa i pels inversors.
No només es pot fer front a la pandèmia minimitzant patiment i pèrdues humanes, sinó que a més podríem aprofitar-ho i situar-nos en el grup capdavanter de la revolució tecnològica fent de la necessitat virtut. No només sortiríem de la recessió amb certa gràcia, com diu la ministra d’Economia Nadia Calviño, sinó que es podrien afrontar una sèrie d’inversions molt potents per recuperar el teixit industrial que havíem perdut.
No es tracta de tornar a la indústria tradicional sinó d’assolir la nova indústria imbricada amb els serveis gràcies a la digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial, etcètera; i una aposta decidida pel canvi climàtic, com per exemple el cotxe elèctric o els vehicles autònoms i noves formes d’energia, etcètera. En definitiva, una nova economia sostenible per al segle XXI.
Però perquè això sigui possible caldrà invertir en infraestructures físiques i, sobretot, humanes com són l’ensenyament i l’educació. Tot això exigirà una enorme capacitat de gestió que el Govern central i el sector públic per si sols no tenen. Per això és vital que tinguin en compte la iniciativa privada, calen gestors a més d’economistes. Ja no es tracta de col·laborar amb un govern social-comunista, ni de fer-li el joc a un president tan polèmic com Pedro Sánchez, sinó de tirar endavant el país com va passar el 1959 amb el pla d’Estabilització. Joan Sardá Dexeus i el seu equip no eren franquistes, simplement van fer el que van considerar correcte.
Potser tot acabi sent com el conte de la lletera i es quedi en foc d’encenalls, encara que no ho sembla. Però, sigui com sigui, és una gran oportunitat tant per al Govern central com per a l’oposició, per a la classe política.
Seria imperdonable que l’Executiu no obtingués els suports per als pressupostos