“Ja no hi ha catalans, és dramàtic”
Carcassona lamenta la forta caiguda de turistes del veí del sud
Les lamentacions són transfrontereres. Si a Catalunya es pateix la davallada del turisme francès, foragitat per les alarmants notícies sobre la Covid-19 i per les recomanacions del mateix Govern de París, al nord dels Pirineus el malestar és encara més gran. “Hem perdut els nostres espanyols, gairebé tots catalans, aquí han deixat d’existir; és dramàtic”, va assegurar ahir a La Vanguardia Stéphane Rives, propietari de tres hotels de luxe al peu de la ciutat medieval, una de les més boniques i més ben conservades d’Europa.
Carcassona, a 150 quilòmetres de la Jonquera, ha estat sempre una de les principals destinacions dels turistes catalans al sud de França. Les xifres de Rives són eloqüents: el 70% dels clients dels seus establiments són estrangers i, d’ells, el 60% espanyols. Entre aquests, els catalans representen el 90%. “Crec que nosaltres hem patit més que Catalunya amb els francesos; allà han continuat anant-hi, no?”, va afegir.
Als hotels de Rives, el mes de juny va ser nefast (caiguda del 70% en les pernoctacions). Al juliol la caiguda es va moderar (30%). I a l’agost les coses van bé, gràcies en part al turisme nacional. Però els auguris no són gens bons per al setembre. “Em temo que, quan acabi l’agost, hi tornarà a haver severes restriccions perquè les coses (la pandèmia) no van bé”, va predir l’empresari.
L’absència del turisme estranger ha castigat de manera molt diferenciada a França, segons ciutats i regions. L’impacte està sent devastador a París, on els hotels, especialment a l’estiu, depenen dels visitants forans. Els espanyols són bons clients, i també els britànics, els nord-americans i els asiàtics. Alguns establiments han decidit tancar perquè no els resulta rendible funcionar a mig gas. El mateix han fet alguns restaurants, noms cèlebres com Fouquet’s, als Camps Elisis, o Le Procope, a la rive gauche, fundat el 1686.
Des que va acabar el confinament, les autoritats franceses –les centrals i les regionals– han dut a terme una campanya molt intensa, sense treva, de promoció del turisme nacional, amb l’argument que aquest any s’imposa, per raons sanitàries i econòmiques, passar les vacances a França. En un país tan habituat als missatges d’autoestima i a l’acèrrima defensa de les seves indústries i els seus productes, la invitació al patriotisme vacacional ha tingut bona acollida. Algunes zones del país han registrat una afluència molt alta, superior a anys anteriors, com Bretanya, Alvèrnia (al Massís Central), el Jura i els Vosges. Hi ha hagut també un boom de vendes i lloguers d’autocaravanes. Els càmpings han resistit prou bé la conjuntura.
El nou Govern, que no ha sacrificat les vacances malgrat haver-se constituït al juliol, ha donat exemple. Tret del titular d’Afers Exteriors, Jean-Yves Le Drian, l’esposa del qual és d’origen espanyol, tots passen uns dies de descans a França. Le Figaro fins i tot va publicar un mapa amb les seves destinacions. El problema és que el proteccionisme, tant si s’aplica al turisme com a qualsevol altre sector, no resulta innocu i té perdedors. Carcassona i París ho estan notant.
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA La davallada del turisme ha estat desigual, segons ciutats i regions
SALUT I ECONOMIA La campanya oficial per passar les vacances a França ha estat molt intensa