Gent de Champions
El primer equip de futbol del Barça es disposa a iniciar divendres vinent un altre assalt a la Champions, amb la incògnita de saber fins a quin punt l’ha afectat l’aturada de la pandèmia. Per motivació no serà. Durant aquells mesos negres, la imatge de les seves integrants exercitant-se en piscines, terrasses o al mateix saló de casa viatjava per les xarxes socials. Eren conscients que el pròxim partit de quarts és el més transcendental de l’any. Cal veure si el rival, l’Atlètic de Madrid, s’ha recuperat d’un contagi massiu de Covid-19. En la fase final de la UEFA Women Champions League està en joc consolidar el salt endavant que ha fet el club en els últims anys.
Mentre el futbol masculí flirteja amb el desastre en forma d’esclat virulent de la bombolla, el femení, més humil, menys massiu, més esportiu, s’ofereix com una alternativa raonable en la nova era pandèmica. Només en dies excepcionals han jugat els equips de la Lliga Iberdrola als estadis dels seus col·legues homes, així que ni les seves jugadores ni els seus seguidors no trobaran a faltar el rugit d’una graderia atapeïda. El futbol masculí pot acabar descobrint que la seva bombolla és de sabó, la paret de la qual està condemnada a trencar-se tard o d’hora. Els salaris dels seus jugadors, o les xifres d’escàndol que mouen els seus fitxatges –els cent milions que pot arribar a costar un futbolista top servirien per pagar 133.000 jornades d’hospitalització en UCI de malalts de coronavirus, segons el barem de 750 euros/dia fixat per la patronal de la sanitat privada–, són menys sostenibles en els temps que venen que les magnituds que mou el futbol de dones.
En el cas del Barça, s’agrairia que la crisi institucional que s’acosta després de la catàstrofe de Lisboa no pertorbi la marxa del dream team que dirigeix el tècnic Lluís Cortés, una barreja explosiva de talent local i forà que evoca les bones sensacions dels equips de Cruyff o Guardiola. I pel que respecta al futbol femení en general, seria lamentable que les retallades que imposarà la pandèmia frenessin el procés d’equiparació salarial i de drets que s’havia emprès en els últims anys. Avui dia, són elles qui preserven l’essència no adulterada del bon futbol.