André Mendonça
Ministre d’Interior del Brasil
Amb Bolsonaro, els crims per la terra s’han disparat. Un líder camperol visitat per La Vanguardia el 2019 ha estat assassinat. No han servit de res les alertes ni un superministeri com el de Justícia i Seguretat Pública.
Pot resultar un tòpic parlar de la crònica d’una mort anunciada a l’Amèrica Llatina. Però en el cas de Paulino da Silva Filho (fill) exregidor d’Ourilandia do Norte, municipi a la frontera de la desforestació a l’Amazònia brasilera, es tracta de la crònica d’una mort anunciada en aquest mateix diari.
Fa gairebé un any –exactament el 15 de setembre del 2019- La Vanguardia va publicar un reportatge firmat a Ourilandia do Norte titulat Trets a la Fazenda 1200. Explicava que “des que Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials, l’octubre del 2018, Paulino da Silva viu sota una constant amenaça de mort”. I va reproduir el que Da Silva havia explicat uns dies abans en una entrevista mantinguda a la seva petita casa de fusta al mig dels grans latifundis. “Tots els dies al carrer algú em crida: ‘Rapaç, Eutimio et vol matar. Paga 50.000 reals (8.000 euros)’”, va explicar aleshores Da Silva. “Potser és mentida, però ja no surto gaire ni vaig a l’església”.
El motiu de les amenaces semblava bastant clar. Da Silva, de 51 anys, liderava una sèrie d’ocupacions camperoles –legals, segons la Constitució brasilera del 1988– en zones improductives de les grans hisendes. Quinze anys abans havia ajudat a coordinar l’ocupació d’unes 150 famílies, tots petits agricultors sense terra, a la hisenda de 5.200 hectàrees coneguda com a Fazenda 1200, als afores d’Ourilandia do Norte.
El propietari d’aquest latifundi és el ramader Eutimio Lippaus, de 83 anys. Però segons diverses institucions federals i locals, entre les quals l’Institut Nacional de Colonització i Reforma Agrària (Incra), que gestiona des de fa 40 anys la complicada reforma agrària al Brasil, una quarta part de la hisenda havia estat ocupada il·legalment per Lippaus, ja que pertanyia a l’Estat federal brasiler.
En aquesta àrea de la finca, els sense terra es van establir amb l’ajuda de Da Silva i de la Federació de treballadors rurals (Fetagri). Van plantar-hi cultius d’autoconsum i van reforestar 450 hectàrees amb arbres fruiters, segons va explicar Da Silva. Multat per contractar mà d’obra esclava a la seva hisenda, Lippaus havia negociat amb els líders dels sense terra per vendre la part de la seva finca que aquests havien ocupat a l’Incra i així resoldre la situació. Però el pla no va prosperar i, en els nou mesos transcorreguts des que Bolsonaro va assumir la presidència, la situació a Fazenda 1200 s’havia tornat extremament perillosa. Una nit de maig, dos motoristes van entrar a la finca i, després de disparar diverses vegades, van calar foc a dues de les cases.
En aquella entrevista, Da Silva es va mostrar bastant segur que Lippaus era el responsable de la insense timidació contra els sense terra, així com les amenaces contra la seva persona. “Amb certesa eren pistolers, vaquers sota el comandament del latifundista; ell ho nega, però ha de ser ell”, va respondre Da Silva, conegut a la zona com a Paulino del PT perquè havia militat en el Partit dels Treballadors abans d’afiliar-se al Partit Comunista del Brasil (PCDoB). Lippaus s’havia fet més fort, va afegir, perquè “ja té el suport del Govern federal”.
Els fets a la Fazenda 1200 van coincidir amb un augment generalitzat de la violència a l’Amazònia l’any passat. El nombre de conflictes rurals al Brasil va pujar un 28% el 2019, el primer any de la presidència de Bolsonaro, fins al 1.883, segons la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), una organització vinculada a l’Església catòlica que defensa els drets dels treballadors terra. Fins a 32 persones van ser assassinades en aquests conflictes, 28 per disputes relacionades amb la possessió de terra. Ourilandia do Norte –amb 31.000 habitants– és un focus de violència d’aquesta terra sense llei.
Bolsonaro ha impulsat una controvertida llei d’amnistia per a grans latifundistes com ara Lippaus que han ocupat il·legalment terres de l’estat per a la ramaderia. “S’ha creat una sensació d’impunitat total”, denuncia Ana de Souza, la directora de la CPT a Xinguara, un centre ramader a 200 quilòmetres d’Ourilandia do Norte. Passa el mateix amb els miners il·legals –garimpeiros–, fustaires i altres extractivistas que han aprofitat les picades d’ullet de Bolsonaro per envair terres indígenes.
En actualitzar el reportatge sobre Fazenda 1200 fa dues setmanes per a una nova edició del meu llibre Oro, petróleo y aguacates, las nuevas venas abiertas de América Latina (Arpa, 2020), vaig consultar els mitjans de comunicació locals per si hi havia novetats. I la novetat va ser tristament previsible. “Exregidor assassinat d’un tret al cap”: va ser el titular de l’edició del 22 de febrer d’un diari local. “Paulino Da Silva Filho, conegut com a Paulino del PT, va ser assassinat aquest dissabte a Ourilandia do Norte, sud de Pará (...) La policia ja ha identificat un sospitós d’estar involucrat”.
Efectivament, la policia local a Ourilandia do Norte va detenir aquell mateix dia de febrer un sospitós d’haver assassinat Da Silva. Però, segons fonts locals, a les set del matí un advocat important va arribar des de Xinguara, el centre ramader del sud de l’estat de Pará, i el sospitós va ser posat en llibertat. Després va desaparèixer.
Consultat per La Vanguardia, l’advocat d’Eutimio Lippaus, Joel Lobato, expresident del sindicat de ramaders a Xinguara, va dir: “El meu client no té cap relació amb cap homicidi, ja que lluita per la reintegració de les seves terres des de fa tretze anys exclusivament mitjançant la justícia brasilera”.
El desenllaç inclou un altre element de la violenta realitat de l’Amazònia brasilera: l’or. Uns mesos abans de la mort d’en Paulino es va descobrir or a la Fazenda 1200. Van arribar-hi garimpeiros i en Paulino va discutir-hi. Segons sosté Zé Areia, president del sindicat de treballadors rurals a Ourilandia, els garimpeiros van servir com una cortina de fum perquè Lippaus i altres grans ramaders amaguessin els veritables motius per matar en Paulino. “El conflicte amb els garimpeiros només va accelerar el procés”, però “el motiu va ser la invasió de Fazenda 1200”, va dir Areia en una entrevista telefònica mantinguda aquesta setmana. La violència ja és “extermini” a Ourilandia, explica. “Des que hi ha Bolsonaro la situació és un 80% pitjor que abans (...) En Paulino és un mort més, per a les estadístiques d’assassinats sense resoldre”.
Amb l’arribada de Bolsonaro, la violència s’ha desfermat: 28 assassinats el 2019 en disputes per la terra