Desconfiança global en Trump
Els experts adverteixen que els EUA han perdut l’autoritat moral
Al cap de poques hores de l’explosió a Beirut, quan tot era incertesa, el president Donald Trump va comparèixer en una de les seves suposades rodes de premsa sobre el coronavirus. La Covid-19 és gairebé sempre el de menys per a ell.
Així doncs, com qui parla de meteorologia a l’ascensor, Trump va assegurar sobre la tragèdia libanesa que “alguns dels nostres grans generals pensen que ha estat alguna mena de bomba”.
En temps normals, que el president de la potència militar i amb més capacitat d’espionatge més important fes una afirmació semblant hauria encès les alarmes al món.
Què va passar? Doncs això, que en termes meteorològics va ser com si se sentís ploure. A escala global hi va haver indiferència total.
L’endemà, Mark Esper, secretari de Defensa, va considerar que el que havia passat a la capital del Líban es va deure a una negligència. Però Trump, incapaç d’acceptar un no per resposta, va perseverar. “Pot ser una bomba o no, qui sap”, va insistir.
Aquesta és la paraula del president de la nació líder del planeta.
“Si bé el mal és difícil de mesurar”, els Estats Units han perdut molta de la seva autoritat moral”, recalca Margaret McMillan, professora de la Universitat de Toronto, al seu article “Quin passat és el pròleg?” que publica la revista Foreign Affairs en el seu número de setembre-octubre sota el títol genèric El món que va construir Trump.
Aquesta pèrdua d’autoritat es va evidenciar amb claredat aquest divendres a l’Organització de Nacions Unides (ONU). Transcorreguda una jornada escassa des que Trump capitalitzés l’anunci de l’establiment de relacions entre Israel i la Unió dels Emirats Àrabs, facilitades per l’antipatia que els dos països senten per l’Iran, els Estats Units van patir una desqualificació diplomàtica d’enrojolament. El Consell de Seguretat, braç executiu de l’ONU, va rebutjar la seva proposta d’estendre indefinidament l’embargament d’armes al règim de Teheran. Aquesta derrota exhibeix el seu cada vegada més profund aïllament. Rússia i la Xina es van oposar a Washington. Normal. La mare dels ous és que els amics –França, Alemanya i Regne Unit– es van abstenir. Només la República Dominicana i els EUA van votar-hi a favor.
Aquest descrèdit se suma a la mala imatge que el país està donant amb la militarització dels carrers contra les protestes antiracistes i en encarar la crisi sanitària. Trump, que fa servir termes de guerra civil per denigrar els manifestants, reitera que “ho estem fent molt bé” en la gestió del coronavirus.
Mentrestant, els Estats Units són l’única nació on el patogen no ha donat treva en sis mesos, on hi ha prop de 60.000 infectats diaris –rècord mundial amb 5,3 milions de casos– i moren més de 1.000 persones cada 24 hores des de fa setmanes, amb pics de 1.500 i una suma absoluta de 169.000 difunts.
“Aquesta època problemàtica no és del tot culpa de Trump, però ha empitjorat les coses. L’adulació pels dictadors, especialment procedent del líder del país més poderós del món, no resulta raonable, això alimenta egos i ganes”,
COM SENTIR PLOURE
Trump va dir que la tragèdia de Beirut va ser per una bomba i ningú li va fer cap cas
MALA IMATGE INTERNACIONAL
La militarització de les protestes racials i la gestió del virus es veuen com a fracassos
assenyala MacMillan. “La resposta caòtica i irregular de Washington a la pandèmia ha fet la població dels Estats Units més vulnerable al virus... La seva renúncia al control d’armes ha fet del món un lloc més perillós. L’assetjament de Trump dels seus aliats i els seus atacs a l’OTAN i la Unió Europea ha debilitat els lligams que han funcionat per dècades”, remarca.
El gener del 2017, abans d’arrencar el mandat de Trump, Richard Haass, president del laboratori d’idees Council on Foreing Relations, va publicar el llibre A world in disarray (“Un món en desordre”). “Avui, el desordre és considerablement més gran. La majoria de problemes que Trump va heretar han anat a pitjor, en la mesura que n’ha ignorat molts. La negligència no ha estat benigna”, indica Haass en aquesta mateixa revista. “La posició dels Estats Units al món ha caigut per la seva ineptitud en afrontar la Covid-19, la seva negació del canvi climàtic i el rebuig de refugiats i immigrants, a més del flagell continu dels tirotejos massius i el racisme endèmic”, assenyala aquest diplomàtic que va treballar en el govern Bush (fill).
“Al país no només se’l veu menys atractiu i capaç, sinó que també s’hi pot confiar menys atesa la retirada d’acords multilaterals i el distanciament dels seus aliats”, insisteix. “Els aliats –prossegueix Haass– observen els Estats Units de manera diferent. Les aliances es basen en la fiabilitat i la capacitat de ser previsible. S’ha sembrat un mar de dubtes: si va poder passar una vegada, pot tornar a passar. Resulta difícil reclamar un tron del que s’ha abdicat”.
En aquest sentit, Ben Rhodes, el que va ser assessor de seguretat
EL PROTAGONISME
“Resulta difícil reclamar un tron del qual s’ha abdicat”, assenyala Richard Haass
nacional amb el president Barack Obama, intervé en el seu article que els EUA ha perdut terreny i la brúixola de “la nau de l’estat” marca rumb en la direcció incorrecta. “La preocupació global no es vincula simplement a la calamitosa presidència de Donald Trump. Té arrels en el fet que el poble dels Estats Units elegís algú com Trump. Havent vist els nordamericans fer això una vegada, els líders estrangers i públics es pregunten si els Estats Units poden fer-ho altre cop, en particular en vista de la fidelitat del Partit Republicà”, matisa.
El proper 3 de novembre hi ha eleccions. Margaret McMillan subratlla que quan Trump deixi el càrrec, el gener del 2021, del 2025 o al mig, “el món estarà en pitjor estat que el 2016”.
Nadia Schadlow, del Hudson Institute i ex de l’administració Trump, postil·la que, sigui qui sigui president, “els legisladors hauran d’adoptar noves idees per a la governança del país al món i noves idees respecte a rivals com la Xina o Rússia, estats que han manipulat les regles de l’ordre internacional liberal en benefici propi”.
Trump va apuntar la seva visió aquesta setmana. Rússia no interfereix en les eleccions, sinó els demòcrates en donar suport al vot per correu.