Humiliació dels Estats Units a l’ONU a propòsit del càstig a l’Iran
El Consell de Seguretat rebutja l’extensió indefinida de l’embargament d’armes
Des d’Àustria, on s’ha passat dos dies sense que ningú sàpiga del cert per a què o per què, Mike Pompeo, cap de la diplomàcia dels Estats Units, va afirmar que “simplement és de bojos”.
Aquesta és l’expressió a què recorro, segons consta en el comunicat enviat pel Departament d’Estat, davant la torbació per la vergonyosa derrota que els nordamericans van patir aquest divendres a l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
La proposta dels Estats Units d’estendre indefinidament l’embargament d’armes a l’Iran només va obtenir dos vots, el seu i el de la República Dominicana.
Com estava previst, la Xina i Rússia van votar-hi en contra. En un context d’aïllament internacional creixent, de l’“America first”, els tres aliats europeus, França, Alemanya i el Regne Unit van trencar la tàctica de blocs i es van estar de donar suport a Washington. Van ser tres de les onze abstencions entre els quinze membres del braç executiu de l’ONU.
“El fracàs del Consell de Seguretat per actuar decisivament en la defensa de la seguretat internacional i la pau resulta inexcusable”, va assegurar el secretari d’Estat, Mike Pompeo. “Rebutjar l’extensió de l’embargament posa en perill força països de l’Orient Mitjà per la violència de l’Iran”, va afegir.
El president iranià, Hassan Rohani, va assenyalar dissabte que Washington havia patit una derrota humiliant. “No recordo els Estats Units preparant durant mesos una resolució per clavar un cop a la República Islàmica de l’Iran, i obtenir només un vot”, va assegurar Rohani burlant-se.
Si bé aquest resultat posa en evidència l’aïllacionisme de Washington, la Casa Blanca pot obrir la via per infligir a la república islàmica el màxim perjudici, amb l’al·licient propagandístic de cara a les pròximes eleccions del 3 de novembre. En la seva intervenció a la seu de l’organització multinacional, l’ambaixadora dels EUA, Kelly Craft, va recalcar que, vist el resultat, el seu país “té tot el dret d’iniciar el procés de les sancions de represàlia”. Això consisteix a invocar una provisió de pacte nuclear patrocinat pel president Obama amb el règim iranià, que permet recuperar totes les sancions que havia imposat l’ONU i que es van aixecar el 2015 amb la signatura d’aquell pacte en què van participar els amics França, el Regne Unit i Alemanya, juntament amb els enemics Rússia i la Xina. Aquesta represàlia suposaria no només prohibir el comerç d’armes, sinó també la venda de petroli i les transaccions bancàries. L’efecte seria demolidor per a l’Iran, amb una economia ja castigada per les sancions en vigor i l’impacte del letal coronavirus.
En principi, tots els membres de l’ONU s’hi haurien d’adherir. Els altres implicats en l’acord nuclear, incloent-hi els europeus, van assenyalar que els EUA no poden apel·lar al procés d’imposar aquelles sancions internacionals perquè el president Trump es va retirar fa dos anys del pacte. Des d’aleshores, Teheran ha excedit els seus límits en l’enriquiment d’urani, ha llançat atacs encoberts contra objectius militars dels EUA, que, en la rèplica, van assassinar, entre altres, a Qassem Soleimani, líder de la Guàrdia Revolucionària.
“El que esperaven els nordamericans era crear una situació en què la Xina i Rússia es quedessin aïllades vetant la resolució”, assenyala Richard Gowan, director a l’ONU de l’International Crisis Group. “En lloc d’això, la
El president iranià es burla dels EUA, que buscaran represàlies intentant recuperar totes les sancions
majoria dels components del Consell no sintonitzen amb la narrativa dels Estats Units”, va matisar.
L’enviat sortint dels EUA per a l’Iran, Brian Hook, va explicar que van fer circular aquesta setmana un raonament legal per justificar el dret a invocar aquest mecanisme. Rússia, la Xina i els europeus no en van quedar convençuts. El Departament d’Estat prepara l’argumentació que encara és “participant” en l’acord nuclear, però només per tal d’apel·lar a la clàusula de les sancions de represàlia.
En aquesta mala maror, el president rus, Vladímir Putin, va proposar una cimera. L’objectiu seria evitar una confrontació si els nord-americans impulsen la iniciativa per recuperar totes les sancions de l’ONU contra l’Iran.
Els tres països europeus van indicar que es van abstenir perquè la proposta no contribuïa a estabilitzar la zona i era infructuosa. La Xina i Rússia haurien exercit el dret a veto (també el tenen França, el Regne Unit i els EUA) en cas d’obtenir els nou vots mínims per a l’aprovació.