Lukaixenko no vol deixar el poder i implora l’ajuda de Vladímir Putin
El dictador bielorús insisteix en un complot occidental i envia tropes a la frontera
El president autòcrata de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, assetjat des de diumenge per manifestacions multitudinàries i demandes de dimissió, va declarar ahir que no necessitava mediadors internacionals, però sí que va implorar al president rus, Vladímir Putin, ajuda per superar la crisi.
Els carrers de Minsk i de desenes d’altres ciutats del país es van omplir ahir, per setè dia consecutiu, de milers de manifestants pacífics, que van homenatjar dues víctimes mortals de les brutals represàlies de la policia antiavalots Omon contra les protestes que van esclatar diumenge de la setmana passada, quan la Comissió Electoral va anunciar la reelecció, manifestament fraudulenta, del president Lukaixenko. La multitud va dipositar una enorme quantitat de flors al lloc, prop d’una estació de metro, on havia caigut mort dilluns Aleksandr Taraikovski, un mecànic de cotxes de 34 anys, i van desplegar banderes bielorusses (la bandera antiga i presoviètica, del 1918) mentre cridaven “Fora!” i “Lukaixenko, assassí!”.
Tot i això, com també va passar divendres, i malgrat que els manifestants es van estar hores als voltants de la seu del Govern i del Parlament, així com a la plaça de la Victòria, els funcionaris d’Omon no van intervenir.
Les escenes de divendres van ser especialment vistoses: milers de manifestants a Minsk desfilaven pels carrers en plena ebullició, empunyant roses i clavells blancs, i enfrontant-se amistosament als cordons de l’Omon, amb vehicles blindats i agents armats, que no només van continuar immòbils, sinó que alguns fins i tot van baixar ostentosament els escuts, acció que va provocanr aplaudiments i abraçades per part dels manifestants. Algunes persones lliuraven ampolles d’aigua als policies.
“És magnífic que puguem expressar desacord pacíficament –va dir l’Andriei–, l’Omon avui està molt tranquil·la. Hi ha esperança”. Però en Sierguiei no compartia aquest optimisme: “Aquest gest significa poc. No m’ho crec. Pretenen calmar-nos però és una calma abans de la tempesta”. Les protestes que demanen noves eleccions i el cessament del Lukaixenko es van succeir també a Grodno, Gomel, Vitebsk i desenes d’altres ciutats. Divendres també van començar vagues a diverses empreses de Minsk, com ara a la fàbrica de tractors i la Fàbrica Metal·lúrgica BMZ, així com algunes empreses estatals d’altres ciutats.
Sens dubte, Lukaixenko ahir no donava senyals de voler dimitir. Primer, va implorar obertament socors a Vladímir Putin. “Necessito parlar per telèfon amb Putin perquè el que passa és una amenaça no només per a Bielorússia, sinó per al nostre espai comú de dos estats federats”, va declarar a l’agència oficial Belta.
Unes quantes hores després, els dos líders efectivament van parlar i van publicar un comunicat on declaraven que “els problemes a Bielorússia s’haurien de resoldre aviat” i “evitant que siguin utilitzats per forces destructives per no danyar la cooperació als dos països”.
Però al comunicat, acuradament formulat, falta clarament
Lukaixenko diu que té ajuda de Putin, però el comunicat oficial mostra la tebiesa del Kremlin
el que Lukaixenko reclamava, és a dir, un suport explícit de Putin cap a ell. Malgrat tot, el president bielorús va assegurar després que el president rus li havia garantit tota mena d’ajuda per mantenir la “seguretat” del país.
Fa dies, tot i això, portaveus del Kremlin havien pres distància marcada de Lukaixenko, denunciant que les eleccions havien estat manipulades i, fins i tot, una “traïció” al poble bielorús per part del seu líder.
Lukaixenko va insistir una vegada més que tot respon a un complot exterior i va anunciar l’enviament d’una brigada aerotransportada a la frontera occidental de Bielorússia. Les tres repúbliques bàltiques han sol·licitat que es repeteixen les eleccions.