Els temors d’Urkullu
Els documents dipositats pel lehendakari a Poblet mostren la seva intensa feina com a mediador i la seva preocupació per les repercussions del procés al País Basc
Iñigo Urkullu temia l’efecte que podia tenir la declaració unilateral d’independència catalana al País Basc. Era molt conscient de què significa una societat escindida, trencada. I temia, a més, que donés lloc a una involució de l’Estat autonòmic. “El 155 és un avís per a navegants”, escriu en un dels informes que va dipositar el lehendakari a l’arxiu Josep Tarradellas de Poblet.
Després de l’aplicació d’aquest article de la Constitució, Urkullu va presentar un pla per normalitzar la situació a Catalunya al president del Govern central, Pedro Sánchez, en què defensava una consulta pactada que donés lloc a un nou equilibri, però sempre mitjançant el diàleg, sense presses i sense fracturar la societat.
El paper d’Urkullu en la crisi de la tardor del 2017, que va desembocar en la declaració unilateral d’independència i en la suspensió de l’autonomia catalana, no va ser menor: requerit des de diferents sectors, va procurar mediar perquè les aigües no sortissin de mare, tot i que al final no ho va poder evitar. Una còpia de les seves notes, les cartes i els missatges que va intercanviar amb diferents personalitats han quedat dipositades al monestir de Poblet.
A l’arxiu hi ha guardat tot el que ell va escriure o va dir, però no hi ha referències al que van respondre els interlocutors, entre els quals consten, entre altres, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, diversos ministres de l’executiu del PP, Pedro Sánchez, Joan Josep Omella, Oriol Junqueras, Ximo Puig, Marta Pascal, Santi Vila i, sobretot, Carles Puigdemont, amb qui va mantenir un intens creuament de missatges després que el mateix expresident li demanés, el juliol del 2017, que mediés amb el Govern central. Són mes de 600 folis els que es poden consultar, com ha fet La Vanguardia.
Dels temors d’Urkullu del que va passar a Catalunya després de la virtual declaració d’independència el dia 27 d’octubre en queda constància en un informe que acaba els dies que Puigdemont va perdre tot contacte amb ell –al llibre M’explico, Puigdemont relata que el seu telèfon mòbil se’l va emportar a París, per un suposat error, Clara Ponsatí–.
Urkullu adverteix de la possibilitat que l’aplicació de l’article 155 –la suspensió de l’autonomia– “és un avís per a navegants” per a governs com el basc.
Pel lehendakari, l’aplicació d’aquest article de la Constitució és el fracàs de la política, que tindria com a conseqüència una querella contra Puigdemont, el Govern i la Mesa del Parlament; que comportaria polarització i radicalització mentre temia l’agitació política, judicial i del carrer. “En definitiva”, s’hi pot llegir, “es pot obrir un conflicte de legitimitats superposat al de legalitats”.
Urkullu tem per les relacions entre PNB i PSE –aliats al Govern basc–, cosa que serà aprofitada per Podem i Bildu, però també per alguns sectors del seu propi partit, com el de l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, que proposa que el Parlament basc sigui el primer de reconèixer la declaració d’independència de Catalunya. “Jo no podia votar a favor de reconèixer la república catalana. No ho podia fer per coherència. No només perquè no soc partidari de les vies unilaterals i menys de les que es gestionen fracturant la societat. Per coherència –escriu Urkullu en les seves notes el mateix 27 d’octubre–, perquè a mi el mateix president Puigdemont em va sol·licitar ajuda perquè ell no volia procedir a la declaració unilateral d’independència. El mateix que la coordinadora del PDECat [Marta Pascal] i de manera indirecta el president d’ERC [Oriol Junqueras]. “No hi podia votar a favor –afegeix uns paràgrafs més endavant– perquè el d’avui és un acte concatenat amb el dut a terme l’1 d’octubre sense haver-se disposat d’un mínim de participació i de resultat”.
La voluntat del lehendakari Urkullu per arribar a una solució acordada s’estendrà més enllà de la virtual declaració d’independència del dia 27 i de la posterior fugida de part del Govern, amb els membres del qual –segons es desprèn d’aquesta documentació– amb prou feines tornarà a tenir contacte després d’aquell dia.
Ara bé, la seva posició crítica cap al que va passar a Catalunya no evita –al contrari– la seva censura cap al Govern espanyol. Se sent defraudat per l’actitud del Rei en la intervenció que va fer en el controvertit discurs del 3 d’octubre. “No és realista ni reconeix els diferents sentiments del poble català”, escriu.
També se sent defraudat per Rajoy, a qui dibuixa en les seves notes com un personatge amb poc marge de maniobra davant unes propostes, les de Puigdemont, que són, a parer seu, “il·lògiques” per aconseguir una via de diàleg.
Mentre Puigdemont, al seu llibre M’explico, es descriu a si mateix com algú disposat a arribar a un punt de trobada amb l’Estat, Urkullu dona a entendre, a través d’aquests documents, que l’expresident no va actuar sempre amb aquesta mateixa disposició, de vegades per pressions alienes i de vegades per la seva pròpia voluntat.
En aquestes notes tampoc no deixa gaire bé Oriol Junqueras, de qui diu: “El pitjor de la política s’ha encarnat en ell”.
La proposta final d’Urkullu es materialitza en un missatge que envia al ja president Pedro Sánchez el gener del 2019, és a dir, quan ja hi ha hagut la moció de censura i un llarg any després dels esdeveniments de l’octubre del 2017, i en el qual proposa –com ja havia fet abans i després de la declaració– la celebració d’un referèndum legal, acordat i amb una participació majoritària que permeti al poble de Catalunya decidir sobre el seu “estatus d’autogovern” en relació amb Espanya. Urkullu considera que ningú no ha d’acabar a la presó pel que va passar i que fa falta un impuls econòmic per a Catalunya davant d’una Generalitat que “segons l’opinió de molts ciutadans, només es dedica a la independència”. La llista de tasques de la via Urkullu continua pendent. Per a tothom.
LES CONSEQÜÈNCIES
El líder basc rebutja reconèixer al Parlament basc la república catalana
ELS ACTORS
Els papers descriuen posicions il·lògiques de Puigdemont i censuren Junqueras
LES PROPOSTES
Encara el gener del 2019 va enviar una proposta a Sánchez per obrir una taula de diàleg