L’urgent reinici del Barça
El desastre de divendres a Lisboa no va començar al minut 4, quan Müller va marcar el primer dels vuit gols que el Bayern acabaria clavant al Barça. En realitat, el primer indici que el club anava amb pas ferm cap al final de cicle s’havia prefigurat fa tres anys a París, quan el PSG va apallissar el Barça deixant el marcador en 4-0. Només el superb partit de Neymar i el bon paper de Messi en la tornada (Messi, gairebé sempre eclipsant les mancances esportives i institucionals) van permetre que el club en sortís viu, per caure a quarts davant la Juventus (3-0). Després vindrien les desfetes de Roma el 2018 (3-0) i Liverpool el 2019 (4-0). Sumat el resultat de divendres, el Barça ha encaixat un parcial de 16-2 en els tres partits decisius de les últimes Champions. Cap d’aquests fracassos no va fer reaccionar la directiva, que va confiar en el mateix grup. I així li ha anat. Com titulava ahir The New York Times al seu web: “Bayern 8, Barcelona 2. The End”.
En l’aspecte esportiu, la composició de l’equip titular i de la banqueta en el partit de divendres il·lustrava per què el Barça ha caigut tan avall (i per què pot continuar abismantse). Dels tres fitxatges galàctics dels últims anys (345 milions), un, Coutinho, jugava i golejava amb el rival; un altre, Dembélé, s’ho mirava des de la grada, i l’últim, Griezmann, sortia de suplent. Sobre el camp hi havia sis jugadors amb més de 30 anys (quatre amb més de 33), mentre que dos grans promeses de futur, Riqui Puig i Ansu Fati, escalfaven banqueta. Més enllà de les raons que van motivar la temerària decisió de Quique Setién de fiar-ho tot a un equip xacrós, l’absència de joves del filial a l’onze titular va ser un reflex de la deriva que ha experimentat la pedrera els últims anys, amb batzegades en el model de joc, dubtoses incorporacions de jugadors no formats als equips inferiors i sortides més que qüestionables. Divendres, una de les estrelles del Bayern va ser l’exbarcelonista Thiago. I en semifinals hi ha també Dani Olmo, davanter del Leipzig format a la Masia. Entre els titulars del Barça, el del planter més jove era Sergi Roberto, de 28 anys.
En paral·lel a la decadència esportiva, l’evolució del club com a institució durant la presidència de Josep Maria Bartomeu ha estat també declinant. A diferència del Reial Madrid, que ultima aquests dies la conversió del vell Bernabeu en un estadi del segle XXI, la construcció de l’Espai Barça s’ha enredat en un embolic d’anades i vingudes, i ara serà molt complex finançar-la. La històrica secció de bàsquet, sense nord i abatuda, s’ha convertit en una màquina d’expulsar aficionats, malgrat la gran inversió que s’hi ha fet. I, per acabar-ho d’adobar, el club s’ha vist esquitxat per una intriga de guerra bruta amb caire trumpista. Ens referim al Barçagate, una campanya de difamació de persones no afins a Bartomeu de la qual el Barça ha estat absolt per una auditoria externa, encara que s’han posat en qüestió els seus controls interns. Només la construcció del Johan Cruyff i l’aposta pel futbol femení (l’equip es juga ara la Champions) han estat a l’altura del que s’esperava del club.
Cal veure què passarà a la junta extraordinària de demà. Però tot el que no sigui obrir un escenari que estableixi la celebració d’eleccions aquest any suposarà llançar un altre any. A tot estirar, aquest club es pot permetre una temporada de transició, però en cap cas dues, que és el que passaria si, com suggereix el club, els comicis se celebren el març del 2021. És urgent que un equip amb la confiança renovada dels socis afronti els reptes pendents. Al camp, el futur postMessi. I en l’àmbit institucional, dotar-se d’una estructura que permeti al Barça competir en un món on l’aparició de clubs amb finançament il·limitat ha canviat les regles del joc. Tot això amb una plantilla devaluada i en un context econòmic apocalíptic, sense que s’albiri a curt ni mitjà termini la possibilitat que el públic torni al Camp Nou. El Bayern i l’esdevenir pusil·lànime del mateix Barça van sepultar a Lisboa un cicle prodigiós. Toca iniciar-ne un altre. Aquest mateix dilluns.
Tot el que no sigui celebrar eleccions aquest mateix any serà engegar a rodar una altra temporada