Més proximitat emocional

Claus per conviure amb la manera que tenen altres persones de gestionar la pandèmia sense renunciar a les relacions socials

Davant el distanciament social, proximitat emocional. “Cal aconseguir que la distància física per evitar el contagi del coronavirus no provoqui distància emocional, que les persones que desitgen protegir-se i cuidar-se no se sentin excloses dins del nucli familiar o del grup d’amics, que no deixin de fer activitats ni renunciïn a la vida social”, afirma la psicòloga Gabriela Paoli.

I com es gestiona la vida social quan des del punt de vista individual hi ha maneres tan diferents d’actuar davant la pandèmia? Com lluitar amb l’etiqueta d’“estrany” si es vol mantenir la mascareta o no es volen fer abraçades a les trobades familiars?

Actitud conciliadora

La primera cosa, aconsella Paoli, “és entendre que no tots pensem, sentim i actuem igual i que això no ens distanciï, que no ens enfadem”.

Rafael San Román recorda que la vida sempre és risc, que no hi ha prevenció absoluta, i que cal “amb la necessitat que tenim tots de vegades de negar que això estigui passant, de relaxar-nos una mica, perquè si no la vida no és sostenible”.

“Si estem amb familiars o amics que no respecten les mesures de prevenció, hem d’adoptar una actitud comprensiva i conciliadora; potser simplement estan desinformats i, en aquest cas, com que les normes estan escrites, es tracta d’anar a les dades objectives per justificar la nostra conducta, sense entrar en discussions estèrils; i si no funciona, abans d’entrar en conflicte, si no em convé el que els altres hi estan fent, puc deixar la trobada sense que això alteri la relació”, diu Óscar Asorey.

Fer servir frases ‘escut’

Paoli assegura que pot resultar molt útil recórrer a algunes frases escut que permetin protegir-se i blindar-se davant d’enutjos o faltes de respecte. “Prefereixo no entrar en debat sobre aquests temes”, “veig que tenim punts de vista diferents sobre això”, en aquests moments estic una mica baix d’energia i prefereixo no discutir, “que interessant és el desacord”... són alguns dels seus suggeriments. Perquè el seu consell és aprofitar les reunions amb familiars i amics per recarregar energia, i no per desgastar-se debatent.

Anticipar-se

En tot cas, diu Paoli, per no renunciar a la vida social però tampoc no passar-ho malament en reunions on un no se sent còmode, el millor és anticipar-se. “Podem parlar amb l’amfitrió sobre com serà la trobada, qui hi va, com serà el menjar, l’espai... I si no et convenç, avisar que no hi aniràs, que el deixes per a una altra ocasió perquè en aquests moments estàs preocupat pels rebrots, o perquè vols minimitzar el risc de contagi perquè ets autònom i no et pots permetre emmalaltir”, suggereix la psicòloga. I recorda que existeix l’alternativa d’organitzar un mateix les trobades amb amics i familiars, i d’aquesta manera es pot triar l’on, el com i el qui segons els propis criteris de prevenció.

Buscar altres “complidors”

Seleccionar amb qui es queda pot ajudar molt. “Per mantenir-se actius socialment i procurar un bon benestar mental es poden buscar amics o familiars que també siguin complidors, més afins a la nostra posició respecte a la pandèmia”, comenta.

San Román, per la seva part, creu que “clavar la murga als altres no funcionarà, i a més t’allunyarà” d’aquests amics o familiars. “Cal mesurar on comença i acaba la teva responsabilitat; si no t’agrada com actuo, no vinguis amb mi, si no vols que m’assegui a prop teu, no quedis amb mi”, diu. Per això el seu consell és ser prudent, valorar quin nivell de risc és assumible per a cadascú, i relacionar-se amb gent que actuï d’una manera semblant o que un valori subjectivament “de confiança”.

Actuar segons els valors propis

Rafael Penadés diu que una bona manera perquè la persona complidora no es frustri amb els incompliments dels altres és recordar-se per què fa tot això, els avantatges de la seva conducta per a la salut individual i col·lectiva. “De vegades un és víctima de la pressió del grup, que intenta deslegitimar les nostres prevencions; però no s’ha de dubtar, des del principi cal recordar que aquestes mesures són bones per a tothom, que podem fer el mateix protegint-nos. I si ets assertiu, acabaràs arrossegant els altres a complir-les”, opina.

Paoli subratlla que és important actuar conforme els valors de cada un, prioritzar el que és important per a cadascú i, en lloc d’enfadar-se o deprimir-se perquè d’altres surten, s’abracen o van de festa, buscar fonts de benestar pròpies en activitats o trobades que a un el connectin amb emocions positives, que el facin més resistent davant l’adversitat.

No convertir distància en fredor

D’altra banda, els psicòlegs recorden que la distància física no té per què ser distància social ni emocional: es pot demostrar afecte i efusivitat cap als altres sense haver de tocar-se, ja sigui a través de la paraula (es pot elogiar, fer broma, agrair demostrar empatia..), de la mirada i dels gestos; dedicant-los temps, fent-los un favor o escoltant-los.

De fet, alguns estudis, com el de Cigna, Covid-19 Global Impact, indiquen que, per a molts, la situació durant el confinament ha reforçat els vincles amb el seu entorn social i ha millorat la qualitat de les seves relacions, tal com mostren les dades recollides al gràfic superior.