L’efecte rebrot
Com el confinament va reduir el virus a nivells segurs i com van créixer els contagis en la nova normalitat
Es un tòpic cert. Hi ha moltes ocasions que una fotografia o una infografia com la d’aquesta pàgina poden explicar determinades coses molt millor que les descripcions que en puguem fer amb paraules. La situació sanitària actual a Catalunya provocada per la pandèmia del virus SARS-CoV-2, causant de la malaltia Covid-19, ha passat per diverses etapes. Cap no és igual que l’anterior. Les dades recopilades pel departament de Salut de la Generalitat des del març, traslladades a un mapa de les comarques catalanes, mostren de manera molt comprensible com les mesures que es van prendre en cada moment van influir en l’extensió o la regressió de la presència del coronavirus.
La primera de les infografies que il·lustren aquesta pàgina és la corba del risc de rebrots. Es tracta d’un índex anomenat iEPG que es calcula multiplicant la propagació mitjana del virus els últims set dies per la incidència acumulada les dues últimes setmanes. Es considera que el nivell alt és a partir de 100. Tot el que superi aquesta xifra, és un senyal d’alerta. A partir de 70, el risc és moderat i el valor que marca una perillositat baixa és 30. Hi ha hagut moments durant la pandèmia que l’indicador ha estat molt baix, però tornem a estar en uns valors que obliguen les autoritats sanitàries a estar molt pendents per mantenir els contagis sota (cert) control.
En aquest primer quadre s’observa clarament el que ha passat. La corba s’inicia el 14 de març, quan va començar el confinament a Espanya sota l’estat d’alarma. En aquell moment, el risc de rebrot era de 107.13. Només una setmana després, el 20 de març, es va marcar el pic de la situació, amb un valor de 455, i durant les deu setmanes següents, amb la major part de la població tancada a casa, va caure en picat, fins als 22,7 del 9 de maig.
Després la corba va créixer molt lleugerament, dins de valors segurs, va superar per poc el risc baix, amb 33.55 el 25 de maig, i va tornar a descendir fins al valor més baix durant la pandèmia, amb un 11,21 el 17 de juny. A partir d’aquí, l’aixecament de les mesures restrictives i la represa d’activitats en la nova normalitat van tornar a fer créixer els indicadors de perillositat de rebrots.
El 23 de juliol, l’índex va tornar a marcar un pic, amb un valor de 203,01. La intensificació de les mesures de control per part de les autoritats sanitàries semblava que havia fet efecte en aquest indicador des d’aleshores. S’observa, no obstant això, que el descens és molt menys dràstic —menys vertical— que les primeres setmanes de la pandèmia, però aquest descens té lloc sense que s’hagi restringit la llibertat de moviments de la població. Aquest índex permet comprovar l’efectivitat d’algunes de les decisions que es prenen per part dels gestors sanitaris i corregir-ne o augmentar-ne el grau d’aplicació. El risc de rebrot avui està a 145,31, però marca un camí constant cap a valors inferiors.
Per sota d’aquesta corba, i en la mateixa línia de temps, es poden observar diversos mapes de Catalunya dividida en comarques. Els colors verd, ataronjat i vermell marquen l’evolució del risc de rebrot a les comarques catalanes des del començament de l’estat d’alarma a mitjans de març fins al dia d’avui. La comarca de l’Anoia, amb Igualada i altres poblacions de la Conca d’Òdena que van acabar confinades, és la que tenia l’indicador de perillositat més gran.
El risc es va estendre aviat a altres comarques catalanes i el mapa va passar del verd predominant a un vermell vistós com a color principal. Les setmanes de tancament de la població van donar fruit i l’indicador va ser a la baixa fins a aproximar-se a la situació inicial. A la fi de l’estat d’alarma, el color taronja primer i després el vermell van tornar a manar als mapes. Ara mateix estem en un camí cap al verd si tot continua igual.
L’índex de risc ha passat per pics i valls des de l’inici de l’estat d’alarma, a mitjans de març