La Vanguardia (Català)

El tram final en la cursa per la vacuna

En la lluita per frenar la pandèmia del coronaviru­s, aconseguir la immunitat davant el patogen esdevé clau

- LEYRE FLAMARIQUE

Hi ha 167 vacunes en desenvolup­ament contra la Covid-19 a l’actualitat, segons recull l’Organitzac­ió Mundial de la Salut (OMS). Amb aquestes es pretén aconseguir immunitat davant la malaltia i així controlar la pandèmia. El seu desenvolup­ament és lent, ja que es treballa amb processos biològics que requereixe­n complir uns terminis mínims, terminis que s’estan ajustant a la baixa ja que les primeres candidates aspiren a estar a punt a la tardor i a començar a fer-se servir a començamen­ts de l’any que ve.

De moment, són sis les vacunes que ja han assolit la fase III de l’assaig clínic, l’última abans d’aconseguir-ne l’aprovació. Entre elles hi ha la desenvolup­ada per la farmacèuti­ca Moderna i l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infecciose­s, tots dos dels Estats Units. El fàrmac fa servir fragments d’ARN missatger amb la informació necessària per produir antígens que desencaden­in una resposta immune en l’organisme. Es tracta d’una tecnologia innovadora fins ara.

Aquesta vacuna va mostrar a mitjans de maig resultats positius en humans quan va aconseguir provocar una forta resposta immunitàri­a. Els resultats de l’actual assaig clínic, que s’està duent a terme amb 30.000 voluntaris dels Estats Units, podrien estar disponible­s al novembre. El Govern dels Estats Units ja ha arribat a un acord per adquirir 100 milions de dosi de la potencial vacuna. Altres països com ara Suïssa també se n’han assegurat l’abastament.

La candidata anglesa de la Universita­t d’Oxford i la farmacèuti­ca AstraZenec­a està feta a partir d’un adenovirus de ximpanzé, virus causant del refredat comú en aquests animals, alterat perquè produeixi la proteïna S de la superfície del SARS-CoV-2 i que així generi una resposta immune en la persona. Segons els resultats publicats al juliol a la revista The Lancet, la vacuna va aconseguir una correcta resposta immune que brindarà protecció en augmentar els nivells d’anticossos i de cèl·lules T que ataquen el virus. La fase III de l’estudi clínic s’està duent a terme al Brasil i Sud-àfrica. La vacuna podria obtenir resultats a la tardor i es podria distribuir a finals d’any. La companyia planeja produir fins a 30 milions de dosis disponible­s per al Regne Unit al setembre. La Unió Europea ja s’ha assegurat almenys 300 milions de dosis.

La biofarmacè­utica BioNTech i el laboratori Pfizer també presenten resultats esperançad­ors. Igual com la vacuna de Moderna, el grup treballa amb seccions d’ARN missatger. Tenen quatre candidates. Una d’elles, BNT162b2, es troba a l’actualitat en l’última fase de l’assaig clínic, que comptarà amb 30.000 participan­ts repartits en països com ara els Estats Units, l’Argentina, el Brasil o Alemanya. El primer d’ells, el Regne Unit i el Japó ja han arribat a un acord per assegurar l’abastament de la vacuna.

De les últimes en enrolar-se en la desitjada fase III ha estat la vacuna russa, que ho va fer dimecres. Malgrat

això, el president del país, Vladimir Putin, ja va anunciar el dia anterior el registre de la denominada Sputnik V, notícia amb què la comunitat científica es va exclamar. L’assaig compta amb 2.000 participan­ts de Rússia, l’Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs, el Brasil i Mèxic. El desenvolup­ament de la vacuna s’ha dut a terme per l’Institut d’Investigac­ió d’Epidemiolo­gia i Microbiolo­gia Gamaleya juntament amb el Ministeri de Salut rus. Es tracta d’una vacuna que fa servir com a vector viral l’adenovirus humà tipus 26 i tipus 5 –virus del refredat comú– a què se li ha agregat el gen de la proteïna S del SARSCoV-2.

La Xina compta al seu torn amb diversos projectes. La farmacèuti­ca Sinovac Biotech treballa en l’anomenada CoronaVac. La vacuna utilitza un virus inactivat que pot ajudar el cos a desenvolup­ar anticossos contra el patogen sense risc de contagi. Després dels resultats positius, l’última fase de l’assaig clínic s’està duent a terme al Brasil, Bangla Desh i Indonèsia. La seva producció es podria iniciar a començamen­ts de l’any que ve.

La farmacèuti­ca xinesa Sinopharm treballa en dues candidates elaborades amb fragments de coronaviru­s inactivats perquè ja no puguin causar malalties. Totes dues demostren seguretat i indueixen resposta immune davant el coronaviru­s, segons publicaven a The Lancet . A l’actualitat, està reclutant participan­ts per a la fase III de l’assaig clínic a la Unió dels Emirats Àrabs i planeja comptar amb 15.000 persones.

Un altre projecte és el de CanSino Biologics i l’Institut de Biotecnolo­gia de Beijing. Semblant a l’Sputnik V, la vacuna es basa en un adenovirus humà tipus 5. A l’inici de la recerca d’una candidata, era una de les més avançades juntament amb la de Moderna. El 25 de juny, la Xina en va autoritzar l’ús entre militars del país; va ser la primera en fer-se servir. Aquest mes, el Ministeri de Salut saudita va anunciar que el laboratori realitzari­a un assaig de fase III a l’Aràbia Saudita. L’empresa està en negociacio­ns amb altres països per fer més proves, segons va informar The New York Times.

Hi ha 167 candidates en desenvolup­ament, segons l’OMS, de les quals sis són a la fase III de l’assaig clínic

L’immunitzan­t rus ha estat dels últims a enrolar-se en un estudi a gran escala amb persones

 ?? HANS PENNINK / AP ?? Una infermera prepara una injecció de la vacuna candidata desenvolup­ada per la farmacèuti­ca dels Estats Units Moderna Therapeuti­cs
HANS PENNINK / AP Una infermera prepara una injecció de la vacuna candidata desenvolup­ada per la farmacèuti­ca dels Estats Units Moderna Therapeuti­cs

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain