Un equivalent al model 3 + 2 europeu?

El secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, entén que els programes de doble grau que s’ofereixen, sobretot, a les universitats espanyoles s’assemblen al model europeu del 3 + 2 (un grau de tres anys més dos anys d’especialització). A Espanya és vigent el 4 + 1 (un grau de quatre anys més un any d’especialització). Per això veu certa similitud entre els programes de doble titulació, on es cursen dos graus en 5 o 6 anys, i el model europeu. El catedràtic Fernández-Villaverde, tot i això, discrepa d’aquest plantejament. “El 3 + 2 és el que fan a Oxford, per exemple [ell hi fa classes]”. Explica que els tres primers anys estan formats per 180 crèdits i “una formació relativament generalista”, i que els dos restants disposen de 120 crèdits d’“una formació molt especialitzada”. “No tinc cap problema amb això, em semblen un programa i un disseny molt assenyats”. No obstant això, adverteix que el que es fa a Espanya és molt diferent. “Agafen Economia per una banda i Matemàtiques per l’altra i les enganxen. I això no és el 3 + 2 d’Oxford”, argüeix. Una altra cosa diferent, afegeix, són els graus múltiples. “Són per a estudiants que no es volen especialitzar gaire aviat, que volen tenir una visió més àmplia i que després hauran de fer un màster. Amb això no tinc cap problema, però sí amb l’acumulació que suposa fer dos graus alhora, cosa que no té cap sentit”, subratlla.