La màgia del paleolític
Descobertes a començaments del segle XX, les pintures rupestres del Cogul són una galeria d’art a l’aire lliure, una meravella oculta en una roca dibuixada fa deu mil anys
Descobertes a començaments del segle XX, les pintures rupestres del petit poble del Cogul conformen una galeria d’art a l’aire lliure, una meravella amagada en una roca dibuixada fa deu mil anys.
El Cogul és un poble que es podria definir com a perdut en un paisatge sec i dur d’oliveres i algun ametller, amb petits turons que corren paral·lels a un riu de nom més que adequat per a aquestes terres de secà: el Set. Hi ha diverses maneres d’arribar al Cogul, des d’Alcanó o també des d’Aspa, amb carreteres en bones condicions, però si des d’aquí vols anar a l’Albagés, el cotxe s’omplirà de pols tot circulant per un camí de terra. Malgrat la calor, val la pena perdre’s per les Garrigues i visitar l’espai que dona fama a aquest municipi de 170 habitants, el conjunt sagrat de la Roca dels Moros, unes extraordinàries pintures del paleolític que, malgrat haver estat analitzades amb esperit científic, encara mantenen intacte el misteri.
Anna Torres és antropòloga i alcaldessa del Cogul. També s’encarrega de rebre, explicar i ensenyar l’espai habilitat perquè el visitant entengui el context i les diferents èpoques en què es van realitzar les pintures, però també tot un conjunt d’inscripcions iberes, romanes i llatines. Segons explica Torres al visitant, les primeres pintures tindrien una antiguitat de 12.000 anys, més o menys el final del paleolític, i les últimes se situarien entre el neolític i l’edat de bronze, entre 4.000 i 7.000 anys enrere. Les pintures són a la part inferior d’una roca sortint, al marge dret del riu Set, al camí cap a l’Albagés, i continuen ben conservades perquè aquest emplaçament les va preservar de la humitat. També hi va ajudar l’oblit, fins que van ser descobertes pel rector del Cogul el 1908. Avui estan protegides per un mur. Són de les més emblemàtiques de l’art rupestre mediterrani de la península Ibèrica, inscrit a la llista de patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1998.
Les pintures continuen sorprenent per la qualitat i un estil entre figuratiu i expressionista, amb colors foscos i cossos siluetejats amb figures de dones vestides de cos àgil amb faldilles llargues i un home baix del qual destaca el membre viril, a més d’animals com cérvols, bisons, toros i senglars. Segons els arqueòlegs, l’última pintura realitzada és una escena de caça en què un home dispara una fletxa contra un cérvol. Al costat hi ha l’animal mort per una fletxa. “Eren caçadors i recol·lectors. Les pintures podrien indicar que aquest lloc era considerat sagrat i amb propietats màgiques i on sembla que es feien rituals relacionats amb el culte a la fecunditat”, afirma Torres. Un aspecte important són les inscripcions en caràcters ibers i romans. Respecte a les grafies llatines, sabem que el conjunt va ser visitat per un romà que es deia Secundio, perquè ell mateix va escriure amb un punxó la frase
Secundio votum fecit (Secundio va fer el seu vot), una mena d’ofrena. Segons l’arqueòleg Martín Almagro, Secundio va anar a aquest lloc perquè sabia que era sagrat i en coneixia les danses fàl·liques”. Aquest primer turista va visitar la Roca entre els segles I i II aC. Les inscripcions de la Roca dels Moros són úniques: no n’hi ha cap més en conjunts rupestres semblants.
Les pintures van ser descobertes per al món científic pel rector del poble, mossèn Ramon Huguet, a començaments del segle passat. El capellà tenia curiositat per visitar el misteriós lloc anomenat la Roca dels Moros, un espai on anaven els nens del catecisme “a matar dimonis”. Quan van arribar-hi, un nen va orinar a la paret protegida de la Roca tot sortint i el sacerdot va quedar ben parat quan va veure-hi les escenes de caça, els animals i les figures humanes que es diria que ballaven. Huguet era aficionat a la història i a l’arqueologia i va redactar un informe complet sobre la troballa que va enviar al geògraf Ceferí Rocafort, llavors embrancat en la realització d’una geografia de Catalunya. Rocafort va ser el primer de visitar la Roca dels Moros, i la seva feina, publicada a la revista del Centre Excursionista de Catalunya, va donar a conèixer les pintures als estudiosos de la llavors denominada prehistòria. El Cogul va ser objecte de l’interès dels grans arqueòlegs del segle XX, com el sacerdot Henry Breuil, Hans Obermaier o Pere Bosch Gimpera. Avui el conjunt rupestre és l’única atracció turística i cultural d’un poble perdut de les Garrigues, la seva única arma per lluitar contra la despoblació i l’oblit.