Funk i hip-hop embargats
Els nous artistes cubans homenatgen els gèneres afroamericans ‘made in USA’, però per motius electoralistes Trump i el lobby de Miami els tanquen les portes
Amb els seus Pontiac descapotables dels anys cinquanta de color rosa elèctric i l’icònic estadi llatinoamericà de beisbol, l’Havana sempre transmet un missatge irònic: la cultura cubana no seria la mateixa sense els Estats Units. I en l’àmbit de la música més que en cap altre. El flux i reflux d’influències entre tots dos països és evident. Des del so de big band de Benny Moré als anys cinquanta fins al hip-hop i funk ja de moda als locals més en voga de l’Havana alternativa, com ara el Centre Cultural Bertold Brecht o la Fàbrica d’Art.
D’allà la tragèdia per als dos països que, després de dos anys d’obertura durant la presidència de Barack Obama, Donald
Trump va tornar a tancar la porta a l’intercanvi musical.
“Ens va generar molta il·lusió als joves el que va fer Obama, coses abans impensables que van generar moltes oportunitats per als artistes”, diu Frank Pedroso el raper afrocubà del grup Ron con Cola, que barreja el funk i el hiphop amb les cadències de la rumba i el son. L’espectacle cubà en el Kennedy Center de Washington l’abril del 2018 –amb actuacions d’una sèrie d’artistes, des dels Van Van fins al Ballet Nacional de Cuba– va ser el moment culminant de l’obertura però, tres anys després de la inauguració de Trump ja es tancaven les portes.
“Just quan començàvem a veure les coses bones de l’obertura, es va fer un gir de 180 graus i tot es va aturar”, explica Leo Nel, el mànager de Ron con Cola, que esquitxa els seus comentaris sobre la fusió del hip-hop cubà amb cites de Fidel Castro. Tot i que l’última cançó del grup, Delante
de la gente, s’inspira més en Michael Jackson que en Silvio Rodríguez. “Els EUA poden ser el pilar principal de la banalització de la música però els grups necessitem un mercat i el que triomfa als EUA triomfa al món”, afegeix.
Malgrat que hi ha una excepció en l’embargament dels Estats Units per a matèria creativa com ara música, cinema o literatura, el cercle s’ha estretit per a artistes que es volen promocionar als EUA. L’any passat es va tancar l’ambaixada a l’Havana, cosa que obliga els artistes a visitar un tercer país per sol·licitar un visat i els encareix qualsevol viatge. Alhora, Trump va prohibir gran part del turisme cultural dels Estats Units que havia començat a portar possibles fans i representants de la indústria de la música dels Estats Units als hotels i els clubs musicals a l’Havana.
L’activació del capítol tres de la llei Helms Burton estén el mur fins a tercers països, ja que permet accions judicials contra empreses que ocupen sòl expropiat després de la revolució. Fins ara les demandes contra grups com ara Meliá o Iberostar han estat desestimades. Però “per la incertesa hi ha menys inversió hotelera, i un nou hotel és una oportunitat per fer música”, diu.
Pedroso va participar a la producció d’un videoclip al Malecón l’any passat amb la rapera cubana Telmary per protestar contra aquesta llei. Per si fos poc, la pandèmia del Covid-19, malgrat que hagi estat controlada amb èxit a Cuba, ha forçat la suspensió de concerts i festivals dins i fora de Cuba.
Així doncs, s’obre l’última batalla pels vots a Miami a la precampanya electoral, artistes cubans com Gente de zona i Haila Maria Mompié s’han convertit en blancs dels grups conservadors de l’exili cubà. Fins i tot es va cancel·lar un concert de l’artista de reggaeton Jacob Forever, que viu a Florida i homenatja més els cossos femenins que les revolucions. Havia estat fotografiat emprovant-se una samarreta del Che Guevara.
Les mesures contra la música cubana a Miami xoquen amb una opinió pública ja majoritària que afavoreix la conciliació. “Centenars de milers de cubans han deixat l’illa en les dues últimes dècades i van i venen des de Miami,
L’obertura impensable d’Obama va generar moltes oportunitats als artistes
Ara els artistes han de visitar un tercer país per sol·licitar un visat; això encareix el viatge
escolten la mateixa música que joves a l’Havana, porten la mateixa roba, els mateixos talls de cabells. Però aquesta és la majoria silenciosa; els que tenen la veu més forta són pocs però són més radicals des de les mesures d’Obama” , diu Collin Laverty, promotor cultural i president de Cuba Educational Travel, que organitza viatges culturals a Cuba des dels EUA.
El duo de hip-hop La Reyna i la Real és un bon exemple de com la il·lusió es va convertir en desencant per als joves músics cubans. Van participar en dues actuacions en l’esdeveniment del Kennedy Center i van anar ampliant la seva base de fans als EUA gràcies a les visites culturals a Cuba. La seva cançó Que se queme el arroz, una cançó de rap feminista, va aconseguir fer-se un racó al mercat dels Estats Units. “Nosaltres tenim fans als EUA però ja és molt més difícil ” diu Yadira Pintado, àlies La Real.
Mentre que Spotify o YouTube distribueix la seva música, el duo de raperes no pot cobrar directament a causa de les sancions que s’apliquen als bancs i altres transaccions financeres amb Cuba. No deixa de ser irònic, perquè les dues joves raperes són amants del hip-hop dels Estats Units. “La nostra primera influència era Tupac Shakur. No s’ha d’evitar el que ve dels EUA; no perdrem la nostra identitat cubana; ho tenim a la sang i el nostre hip-hop és molt diferent del que hi ha allà”, diu l’altra rapera, Reyna Hernández.
Potser els temps millors tornaran després de les eleccions. Tot i que el candidat demòcrata Joe Biden també busca vots en l’exili de Florida amb un discurs conservador, es dona per fet que l’ex vicepresident d’Obama reprendria la política d’estrenyiment de relacions iniciada amb la històrica trobada entre Obama i Raúl Castro el març del 2016 i aquell concert emblemàtic dels Rolling Stones uns dies després. Però al món del funk i el hip-hop cubà tots saben que els autèntics ambaixadors de la política de bastir ponts eren Beyoncé i Jay-Z, que van visitar l’illa el 2013.
Embargament o no embargament, alguns artistes han demostrat que és possible creuar la bretxa de 145 quilòmetres de Cuba a Miami. Cimafunk, el James Brown de l’afrofunk cubà, va aconseguir un hit de la música llatina el 2018 amb la seva cançó
Me voy pa mi casa i s’espera que el pròxim disc arribi a un públic encara mes ampli. “M’identifico molt més amb el flow americà (dels Estats Units), però les meves primeres influències són cubanes; surten des d’Irakere, que té molt de funk, NG la Banda, Djaband, Carlinhos Brown del Brasil; i després em va arribar James Brown”, va dir Erick Iglesias, aka Cimafunk, en una entrevista.
Cimafunk enllaça amb els clàssics del so i també del danzón. La cançó Potaje, inclou Omara Portuondo, l’Orquesta Aragón i Chucho
Valdés juxtaposat amb un rap funk amb picades d’ullet a Prince. “Cimafunk ha evitat ser obertament polític i això ajuda; i malgrat tots els obstacles està triomfant”, diu Laverty que és el mànager de Cimafunk. El nou àlbum –amb la possible col·laboració per confirmar del productor Jack Splash, que va guanyar Grammy amb Alicia Keys i John Legend– “convertirà Cimafunk en un dels artistes hispans més grans del 2021”, vaticina Laverty. Malgrat que “han de contractar bons advocats per si de cas”.
Trump va prohibir part del turisme cultural dels Estats Units que portava possibles fans
“Cimafunk ha evitat ser obertament polític i això ajuda; malgrat els paranys, està triomfant”