L’última gran decisió
Pochettino, amic de Bartomeu, era l’escollit pel president, però el 2-8 ha volatilitzat l’escenari
Avui fa exactament un any que el Barcelona queia derrotat a San Mamés en el primer partit de la Lliga 19-20 amb Valverde a la banqueta, salvat després de la desfeta d’Anfield. Al cap de 365 dies, el Barça s’ha convertit en un polvorí on aviat s’anunciarà el tercer entrenador en poc més d’un any. És l’última gran decisió.
“Hi ha decisions que ja estan preses”, va dir Bartomeu a Da Luz. Una és el cessament de Quique Setién, que més que un somni ha viscut un malson. El càntabre ha defraudat, traint-se a si mateix. No ha guanyat ni el València, ni el Sevilla, ni l’Atlètic, ni el Madrid ni el Bayern i ha perdut els tres títols. Des d’abans d’arribar a Lisboa es tenia clar que no continuaria. El relleu estava planejat. Llavors, l’escollit pel president era Mauricio Pochettino, conseller de total confiança del mandatari i bon amic de Ramon Planes, amb qui va sopar la setmana passada. Tot i això,
PRESIDENCIABLES, EN CONTRA L’argentí dubta si li convé acceptar l’oferta perquè és un projecte de curt recorregut, d’un any o menys
després del 2-8, pren força el corrent d’assumir la culpa del que va passar i oferir als candidats de les properes eleccions un entrenador de consens com Koeman o Xavi.
Al seu dia, Pochettino (48 anys) va deixar clar que no entrenaria mai el Barcelona ni tampoc el Rosario Central i l’Arsenal, rivals ciutadans dels equips del seu cor: Espanyol, Newell’s (igual que Messi) i Tottenham. “Els meus lligams emocionals fan que em sigui impossible entrenar el Barcelona. Hi ha valors a la vida que no es poden comprar. No puc canviar el meu sentiment”, va dir el 2018. Una declaració que ja ha matisat i rectificat públicament, en un gest estratègic, sabent-se el preferit de Bartomeu.
El problema és que la humiliació vergonyosa de divendres contra el Bayern ha volatilitzat l’escenari. L’ona expansiva ha arribat a la llotja. Bartomeu no té les mans lliures perquè potser no li queda ni una temporada sencera. Això també implica que l’argentí es pot replantejar el seu sí al Barça.
Actual finalista de la Champions –així serà fins al 23 d’agost–, Pochettino està en el top 10 d’entrenadors del moment després de la seva feina al Tottenham durant cinc temporades i escaig. A favor seu hi juga que no té equip des del novembre, a diferència de Ronald Koeman (57), lligat pel contracte amb la selecció holandesa.
Una altra cosa és que l’argentí accepti signar quan sap que té les hores comptades, ja que el nou president difícilment comptarà amb ell –no existeix el continuisme–. A més, ves a saber si, per agafar un projecte curt i sense gran recorregut, s’estaria tancant la porta del Madrid, que sempre ha estat oberta per a ell en l’era post-Zidane.
Koeman espera la seva oportunitat des del 2003. Sentimentalment seria especial tant per a ell com per al barcelonisme i, fins i tot, si anés bé, els presidenciables el respectarien. Amés, ja ha demostrat tenir mà dura per apartar futbolistes i que sap treballar amb joves com De Jong. Això sí, la KNVB difícilment compartirà el seleccionador.
Ara per ara, al Barça hi ha poc a guanyar i molt a perdre. D’una oportunitat única ha passat a ser un paperot. Per això, a la junta, on també han sonat els noms de Blanc, Allegri i Gallardo, mediten un tècnic de transició fins als comicis com seria Francisco Javier García Pimienta (46), l’entrenador del filial i un home de la casa.
Entre alguns capitans el preferit és Xavi Hernández (40 anys), a qui ja van proposar al gener, però la reunió al Qatar amb el emissaris del club es va acabar com el rosari de l’aurora. L’opció és remota perquè vol arribar al Camp Nou per començar un projecte de zero amb gent de la seva corda. L’única possibilitat d’avançar-ho seria aconseguir un consens amb els presidenciables i pactar la tornada de Xavi, que sempre ha donat suport al precandidat Víctor Font. Seria pel bé del club i amb la promesa que els gestors li donarien allò que demanés.