Com si fos la Xina
Els protocols de la Covid-19 deixen un escenari sense encant amb pàdoc i grades buits
Dels 90.000 espectadors que van donar color i passió al GP d’F-1 del 2019, als 2.000 residents fixos del pàdoc que gairebé ni es veuen cada cap de setmana. Les restriccions derivades dels protocols preventius per evitar el contagi de la Covid-19 han deixat un escenari sense encís al circuit de Barcelona-Catalunya, com abans als altres cinc GP: les grades buides, el pàdoc desert, l’absència de relacions personals, el distanciament obligatori i la manca absoluta d’escalfor humana caracteritzen els bastidors de l’F-1 que no es veuen per la televisió.
“La sensació és estranya”, comenta a aquest diari Albert Fàbrega, analista tècnic per a Movistar F1, que ha estat a les sis curses d’aquest Mundial atípic. La visió fantasmagòrica d’un recinte tan proper es fa dolorosa, admet. “El GP de casa l’esperes amb una il·lusió especial, és la cursa on notes més l’escalfor del públic, la que et motiva més, la gent et coneix, tens més atenció mediàtica i més repercussió. I ara tot això no hi és. I ho notes. És com ser al pàdoc de la Xina”, il·lustra d’una manera gràfica. Com al mastodòntic circuit de Xangai, un mar de ciment despersonalitzat, la rambla del Circuit –el pati de darrere dels garatges on habitualment es barreja tota la família d’un GP– també resta “buida, sense convidats, amb els equips al mínim de personal, sense fotògrafs, sense periodistes. Tot és de mínims”, diu Fàbrega.
Era això, o res. L’F-1 i la FIA van ser clares i exhaustives: si començava el Mundial no volien ni un ensurt, ni haver de parar el campionat per contagis. Per això van establir un estricte protocol d’actuació que inclou tests preventius cada cinc dies a tot el personal per poder viatjar als circuits, un control exhaustiu dels accessos, que a Montmeló estrena un sistema pioner de reconeixement facial i de càmeres tèrmiques per prendre la temperatura de les persones, a més de l’establiment de les anomenades bombolles, el concepte de moda a l’F-1.
Per reduir el risc de transmissió
L’F-1 SENSE PÚBLIC “Els grans premis són impersonals, es perd l’ADN de cada circuit; tots són iguals”, diu Fàbrega
entre els 2.000 residents del pàdoc, els equips humans (premsa, TV, escuderies, organització...) es classifiquen i s’agrupen per col·lectius reduïts segons la seva funció i el seu lloc de treball, i no coindieixen ni es barregen. Cadascú viu el GP a la seva pròpia bombolla, aïllat, de l’hotel al circuit, i del circuit a l’hotel. Així, els periodistes de la sala de premsa (43 a Montmeló, quan el més habitual són 800 en un GP) no poden baixar al pàdoc, ni trepitjar la línia de boxs, ni visitar els garatges. Ni tan sols la sala de conferències. Han de preguntar per videoconferència en una sala habilitada específicament.
El mateix passa amb els 10 equips, cadascun subdividit en múltiples bombolles per evitar contagis i poder detectar els possibles positius: no coincideixen al pàdoc, i com que no s’han instal·lat les luxoses hospitalitats (substituïdes per barracons com els de les escoles), han de menjar en sales separades del circuit, amb accessos diferents. Ni poden fer vida social fora del recinte. S’han acabat els sopars en restaurants i sortir de copes. S’hi imposa vida monàstica...
Molts pilots han optat per dormir en autocaravanes per evitar sortir del circuit i reduir el risc de contagi. Mitja graella ho fa: Checo Pérez, Stroll, Hamilton, Vettel, Ocon, entre d’altres...
Amb tanta restricció, lògicament, les condicions de feina són limitades. No hi ha llibertat de moviments amb les bombolles. “Han dividit el circuit en zones perquè no hi hagi encreuaments de bombolles. Els de televisió no podem anar a la línia de boxs ni a la sala de premsa... La situació és difícil i estressant: quan et trobes amb algú has d’estar a una distància de seguretat, si tens una entrevista, també, no sents bé les respostes amb les mascaretes, no és fàcil extreure informació. Totes aquestes restriccions suposen impediments i limitacions per treballar”, deplora Fàbrega, que lamenta que en aquesta F-1 sense públic els GP “són molt impersonals, es perd l’ADN de cada circuit; tots són iguals”.
I alguna cosa positiva? “Que no trobes cues als accessos del circuit”.