El capità de la Masia
Sempre jugant de central, sempre capità de totes les categories inferiors. I sempre amb el 3 a la samarreta, igual que Gerard Piqué. No hi va haver fotos ni anuncis el dia que Eric García Martret (Martorell, 9 de gener del 2001) va deixar 10 anys de vida en blaugrana i va marxar al Manchester City de Pep Guardiola. Era el 2017, coincidint amb una etapa en què pocs del planter arribaven a trepitjar el Camp Nou. “Ha jugat com un futbolista de 24 o 25 anys i en té 17. És un noi increïble, capaç de liderar tota la defensa. És molt espavilat”, va dir Guardiola quan el va fer debutar a la Copa de la Lliga contra el Leicester un any després. En aquell temps, el Barcelona estava tancant la cessió de Murillo per la falta de centrals.
Després d’aquell debut i consolidació a l’Etihad hi ha una història de lideratge i de molta feina. Amb 6 anys va fer els primers passos al Martorell, l’equip de la seva ciutat natal. El 2008 va ingressar a la FCB Escola, l’avantsala de la Masia blaugrana, dirigida llavors per Miquel Vall. “L’Eric va haver de passar dues proves. La primera, amb 1.200 candidats, era oberta, sense filtres. Hi fèiem una preselecció partint de criteris com el coneixement de les regles del joc, si estaven ben coordinats, si tenien algun gest tècnic o indicis de posicionament al camp. Els que més destacaven (un 15%) els fèiem una segona prova. L’Eric tenia un talent molt especial, innat, i el vam ajudar a potenciar-lo participant en tornejos com el MIC d’Andorra o el Mundialet de Portugal. A aquells tornejos només hi anaven els més competitius”, explica Miquel Vall a aquest diari.
S’afegeix a la xerrada Óscar Hernández, que mà a mà amb Vall va actuar com el seu coordinador a la FCB Escola. “Després de dos anys amb nosaltres, del 2007 al 2009, el vam proposar per pujar al futbol formatiu. Teníem clar des que va entrar a la FCB Escola que duraria poc. L’últim equip de la FCB Escola de l’Eric va ser l’equip Dani Alves”, diu Hernández.
Era l’inici d’una prometedora carrera afermada en els camps de la Ciutat Esportiva blaugrana. Va començar de benjamí i va passar per tots els equips inferiors, entre ells l’Aleví C d’Álex Gómez. “Va créixer amb jugadors potents com Take Kubo, Ansu Fati o Arnau Tenas. Es va guanyar el respecte dels altres sense imposar ni cridar; per això era el capità. Va ser molt important un entorn familiar excepcional; els seus pares són molt bona gent i el seu avi l’acompanyava a tots els partits. Un altre detall: jo sempre organitzava visites turístiques a museus i punts històrics en els viatges que fèiem perquè aprenguessin més enllà del futbol. L’Eric era dels jugadors més inquiets”, afirma Gómez.
Malgrat que el seu ídol era Mascherano, les comparacions amb Gerard Piqué i un altre capità, Carles Puyol, no van tardar a arribar. En aquell temps, amb 14 anys, ja jugava a l’Infantil de Marcel Sans. “Abans de començar la temporada votàvem els capitans.
MARCEL SANS “Tenia una personalitat forta, com Carles Puyol, i una molt bona sortida de pilota, com Gerard Piqué” LUIS DE LA FUENTE “Es va adaptar a jugar amb nois més grans que ell; sens dubte pot triomfar en qualsevol equip gran”
Eric García Martret va entrar a la Masia als 7 anys, se’n va anar al City als 17 i podria tornar al club que el va veure créixer als 19
Aquell any em van dir que no feia falta, que el capità era l’Eric; tenia una personalitat forta com la de Puyol. I sí, en el terreny futbolístic, una molt bona sortida de pilota, com Gerard Piqué”, diu Sans. “És un central amb molta projecció, probablement el que més en tenia de tota la Masia. Espero que arribi a triomfar al Camp Nou, perquè té ADN Barça”, afegeix un insistent Albert Puig, el llavors director de la Masia.
A escala internacional no va tardar a rebre la trucada de la selecció. Després de jugar a la sub-16 i sub-17, Luis de la Fuente el va convocar per debutar fa un any a l’europeu que Espanya sub-21 va conquerir per cinquena vegada. “Es va adaptar molt ràpid a jugar amb nois més grans que ell; sens dubte pot triomfar en qualsevol equip”, afirma el seleccionador.
Ja ho va dir Guardiola. “L’Eric no vol allargar el contracte amb el City. Ens imaginem que vol jugar en un altre lloc”. El Camp Nou l’espera, i encara més després de la desfeta viscuda contra el Bayern que deixa clara la necessitat de renovar i apostar. Com amb Gerard Piqué, la història es repeteix. De vegades fa falta volar alt fora de casa per tornar i triomfar.