Creixen els xocs al Govern i al Parlament davant la passivitat de Torra
L’independentisme vetlla les armes per afrontar la batalla electoral
El president de la Generalitat, Quim Torra, que és qui està facultat per convocar eleccions anticipades, continua sense ferho malgrat haver donat per morta la legislatura al gener. Mentrestant, els partits vetllen les armes davant la pròxima i inexorable batalla electoral, i ho fan, sobretot els independentistes, agreujant les seves batalles, tant al Govern com al Parlament.
Descartada per incompareixença de Quim Torra la celebració d’eleccions el 4-O, cada cap de setmana es converteix en una incògnita que manté tots els partits catalans, incloent-hi el Junts de Carles Puigdemont, “pendents del president” fins dilluns. “Les convocarà demà?”, és la pregunta sense resposta dins el Govern. Tot i que el president també es podria limitar a anunciar una data de novembre aprofitant una entrevista. Tot és possible en la “bombolla” de Torra, afirmen tant a JxCat com a ERC.
EXPLOTANT EL CALENDARI La resistència del president
La voluntat del president de convocar eleccions i que se celebrin amb ell ocupant el càrrec és sabuda pels socis del Govern. Encaixar aquesta pretensió amb el calendari judicial obligaria a situarles abans que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la seva inhabilitació. La vista està prevista per al 17 de setembre, i Manuel Marchena no preveu fer servir més de dues setmanes per resoldre. A partir d’aquí el xoc d’estratègies està servit. ERC s’ha quedat fora de la partida que es juga entre el Palau de la Generalitat i Waterloo. “Estem preparats”, asseguren en tot cas. Puigdemont no vol eleccions ara, i, per convèncer Torra perquè no es precipiti, el que planteja –fins i tot amb membres del seu war room– és que la batalla judicial no acabi a la Sala Segona del TS, sinó que tindrà molt més recorregut a la justícia de la UE si la sentència condueix a unes eleccions que no han estat convocades pel president. Torra no anirà a les llistes de Junts ni té més pretensions polítiques, de manera que per als postconvergents l’“escenari ideal”, electoral i judicial, és que l’inhabilitin abans de signar el decret.
LA LLISTA PENDENT DE JUNTS De Borràs a Puigneró, passant per...
La decisió sobre la data també té un condicionant intern. Torra és el màxim valedor de Laura Borràs, i vol que sigui la candidata efectiva de Junts, però Puigdemont es resisteix a repetir l’operació de posar un independent sense control al capdavant del Govern en cas de victòria. La portaveu de JxCat a Madrid està pendent de la investigació del TS per, suposadament, haver concedit contractes a dit des de la Institució de les Lletres Catalanes, al juliol es va negar a declarar i una candidatura i renúncia a l’escó del Congrés frenarien la instrucció judicial i la situarien al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si la votació de l’executiva de Junts servís de referència per a unes primàries, Borràs va ser la més votada al darrere de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Mentrestant, al grup d’aspirants del nou partit de Puigdemont,
Jordi Puigneró es promociona amb l’etiqueta de “preferit” de l’expresident i Damià Calvet ha posat la seva experiència i suports sobre la taula disposat a batallar, mentre que Marta Madrenas i Elsa Artadi “van fent goma”... La nova vicepresidenta de Junts s’autodescarta, però el teló de fons va variant. A ERC, el debat entre Pere Aragonès i Roger Torrent es va resoldre fa mesos. El vicepresident ha alentit l’agenda institucional i aquests dies l’omple d’actes per atacar la monarquia. Es tracta de millorar els seus índexs de coneixement entre l’electorat. Mentrestant, Torrent tindria garantit un lloc destacat a la llista per Barcelona.
SOCIS I ENEMICS Tres candidats a la sala Tàpies
La relació entre Junts i el PDECat es resoldrà els pròxims dies i pot afectar fins i tot el Govern. Puigdemont ha descartat l’aliança electoral amb el seu antic partit i l’equip de capçalera de David Bonvehí està disposat a anar a les eleccions en solitari. Fa setmanes que treballen en aquest escenari i han reforçant la màquina electoral. Marc Castells, alcalde d’Igualada, era una de les opcions per encapçalar la llista del PDECat, però tots els camins condueixen a M. Àngels Chacón. La consellera d’Empresa està disposada a jugar la partida sense abandonar el càrrec animada per agents econòmics. Si Puigdemont no vol estripar el carnet del PDECat, encara menys instarà que Chacón deixi la conselleria, per bé que ningú no amaga la incomoditat. I si la ruptura amb Junts és evident, no tant la reconciliació amb el PNC de Marta Pascal. Tot i que la imatge que més pot contrariar és la d’un Consell Executiu en què poden seure durant dos mesos tres candidats electorals –en funció de qui sigui l’elegit a Junts– en plena competició. El Govern està en crisi i es pot acomiadar sense canvis malgrat la pressió sobre Interior. Miquel Buch ha sobreviscut a tres peticions de dimissió del president i va cedir pas a Junts, ja que no forma part de l’executiva. Al Govern es lamenta l’“acarnissament” de Torra amb Buch, que ha resistit a tot. A qui no li passa pel cap deixar el càrrec quan s’oficialitzi la seva candida
Puigdemont no vol eleccions ara i defensa que la causa de Torra continuï a Europa
Torra dona suport a Borràs; va ser l’aspirant més votat a Junts i el seu cas passaria al TSJC
tura és a Aragonès, i encara menys quan una sentència del Suprem condemnatòria per a Torra li podria transferir les competències de la presidència mentre no hi hagi relleu.
SENSE CAPACITAT DE MANIOBRA Govern sense majoria i a matadegolla
El calendari és una incògnita, com el nombre de candidatures amb origen a CDC. El que sí que queda clar és que el Govern no té una majoria garantida ni al Parlament ni tan sols dins l’executiu. Al ple sobre la monarquia JxCat i ERC van dividir el vot en una resolució que reclamava al Govern la personació en el cas del 3%, i en la sessió prèvia de la diputació permanent l’oposició havia tombat un decret llei per harmonitzar l’ingrés mínim vital amb la renda garantida catalana. La compareixença d’aquesta setmana dels consellers Chakir el Homrani i Josep Bargalló per les targetes menjador també va venir imposada. L’enfrontament entre els socis fins ara se circumscrivia al Parlament, però ja no es dissimula en l’activitat del Govern. “I si no n’hi ha, es busquen”. L’Agència de la Natura, la proposició de llei per limitar els preus del lloguer, la guerra al Consell de Govern de la CCMA... Al Govern s’ha disputat la capitalització del nomenament
de Josep Maria Argimon, que surt a cada roda de premsa, i fins i tot qui va ser el primer a criticar la monarquia. La divisió va anar més enllà amb l’interlocutòria del jutge que apunta a CDC i el PDECat pel cas 3%. Allà l’estira-i-arronsa va ser a quatre bandes. ERC amb el seu “mans netes”, Torra –“evidentment que persegueixo la corrupció”–, el puigdemontisme –“i a mi què, el 3%”–, tan sols molest pel ressò electoral, i la part de JxCat amb arrels al PDECat que encara conviu amb els dimonis del passat. El Parlament ha aprovat instar el Govern a personar-se en la causa i Torra va ordenar per carta al cap dels serveis jurídics, Francesc Esteve –els seus despatxos són a la mateixa planta del Palau–, que intervingui com a acusació particular davant l’Audiència Nacional per esbrinar si la Generalitat en va sortir perjudicada. ERC s’anota la carta com una cessió del president, però cal veure com s’executa l’ordre.
EL FRONT PARLAMENTARI Els tres no de l’“apòstol” Torrent
També queda, de moment al tinter, la denúncia contra la Casa del Rei que Torra va encarregar als seus advocats –no als serveis jurídics de la Generalitat–. “Una ocurrència”, coincideixen a JxCat i ERC. La decisió de forçar un ple la monarquia i la polèmica pel veto dels lletrats a la publicació de la reprovació al Rei són “focs artificials”, admeten a JxCat, però n’hi ha prou per intentar posar en evidència el president del Parlament, Roger Torrent, i de retruc castigar ERC. L’estratègia no és cap altra que aprofitar la situació per exhibir els “tres no” de Torrent a JxCat, com si fos l’“apòstol Pere”. No a investir Puigdemont. No a mantenir l’escó de Torra. No a reprovar la monarquia. La posició dels lletrats estava prevista, però s’apuntava a Torrent. Després va arribar el que fins i tot a Junts consideren una “ingerència escandalosa” del president reclamant la destitució del secretari general de la Cambra, Xavier Muro. A ERC sostenen que la “retòrica bel·licista” de JxCat “només té com a objectiu anar contra nosaltres, no aconseguir la independència”. “Volen guanyar i ho fan atacant-nos a nosaltres i als comuns. Només els interessa la confrontació”, conclouen.
CONDEMNATS A ENTENDRE’S Sense alternativa de pactes
Malgrat la incompatibilitat de caràcters, les cites setmanals de membres de Junts i ERC es mantenen. És “un espai consolidat de diàleg” amb persones de la confiança de Puigdemont i Oriol Junsobre queras en què de moment amb prou feines es comparteix el diagnòstic de la situació. Cada reunió arrenca amb “una hora de retrets”, segons confirmen els presents, per un tuit o una declaració. Descartada per endavant una aliança amb el PSC, ERC assumeix que s’haurà d’entendre amb Junts, o sigui que pretén arribar a la campanya amb un mínim full de ruta sobre com cal avançar en el procés independentista. “Com continuar el que va començar el 2015”, assenyalen a Junts, i avisen que “no es tracta de proclamar la república espanyola, sinó la catalana”. També volen un pròleg programàtic per a un futur Govern fins i tot abans d’afrontar un repartiment de responsabilitats, amb què s’evitin els xocs que no tenen res a veure amb la gestió del dia a dia. A l’entorn de Puigdemont comparteixen la reflexió: “Seria bo tenir un document d’objectius i mesures i l’àmbit nacional ben lligat”.
EL BINOMI IMPOSSIBLE Conjugar confrontació i diàleg
ERC té clar el camí que vol seguir. Si després dels comicis l’independentisme ha aconseguit més d’un 50% dels vots l’objectiu és negociar amb el Govern de Sánchez una amnistia i “veure si es pot anar més enllà”, amb referència a una consulta. Si no s’assoleix aquesta xifra màgica opten per virar “del 48% independentista cap al més del 50% que s’apunta a la consulta”. I aquí entren els comuns. A Junts no hi ha una línia estratègica única. Sí que afirmen que el pla d’ERC amb la taula de diàleg “ha fracassat”, si bé al mateix temps són partidaris de “reflotar” aquest espai de negociació entre governs. Tanmateix, prefereixen “posar en contradicció un model d’Estat que no s’aguanta”, i per això exploten la dicotomia “monarquia-república catalana”. I esperar la “tempesta perfecta”. La pròxima legislatura “no serà la de la DUI”, reconeixen, però també insisteixen que “si es donen les condicions cal aprofitar-les”. “Si ERC prefereix fer de crossa del PSOE, ens tindran al davant”, conclouen.
Els republicans cada dia estan més lluny de Pedro Sánchez. La revocació de la semillibertat als presos de l’1-O, l’acostament a Ciutadans i la polèmica reial, que alimentarà tota la tardor, fan “cada dia més difícil” l’entesa. A més, al quarter general d’ERC també calculen el cost de virar la nau notant l’alè de Puigdemont a les enquestes.
Aragonès i Chacón tenen clara la seva candidatura per ERC i el PDECat; falta Junts
Els xocs al Parlament i al Govern s’han disparat, i, si no n’hi ha, “es busquen”
Els socis volen un pla previ d’objectius i la via de continuïtat del procés “ben lligada”
ERC busca força per negociar amb Madrid; Puigdemont espera la “tempesta perfecta”