El delicte de ‘stalking’ o assetjament constant

El vicepresident segon i la ministra d’Igualtat han provat de portar el seu cas als tribunals en dues ocasions. Fa uns mesos ho van intentar amb sengles denúncies per assetjament de simpatitzants d’extrema dreta que es van acarnissar amb el seu comportament davant de casa seva, però no hi va haver èxit. Tot arxivat, i fa una setmana es podia veure els manifestants brindant davant el xalet familiar. Les demandes van ser per assetjament, entre altres delictes, que està penat des del 2015 (art. 172 ter). La reforma del Codi Penal dona cobertura legal a qualsevol acció d’assetjament més enllà del laboral, sexual, escolar o d’un altre tipus. Per a aquest stalking o assetjament continuat, penat amb fins a dos anys de presó, s’estableixen quatre supòsits: la vigilància o persecució de la víctima, l’intent de contacte, l’ús indegut de dades personals o l’atemptar contra la seva llibertat o el seu patrimoni. Els escarnis solen ser fets aïllats que no reuneixen el requisit de la continuïtat per constituir assetjament. En el cas dels ministres, fa falta que es doni alguna de les quatre condicions, suficients per ocasionar l’alteració de la vida quotidiana de la víctima. El Tribunal Suprem ho va deixar clar el 2017, quan també va remarcar que no n’hi ha prou amb uns episodis més o menys intensos o nombrosos però concentrats en pocs dies i sense nítides aparences de continuïtat, si a més no comporten repercussions en els hàbits de la víctima”.