Laïcisme creixent
Vaig somiar que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, reaccionava furiós davant d’altres que volien treure a la seva família la masia de Pineda de Mar o de Vinyols i els Arcs. Ell al·legava que els seus avantpassats havien construït la casa i feia que hi eren de manera continuada des del segle XIV, més de 25 generacions, i que si fins no fa gaire no havien immatriculat la finca a nom seu és perquè amb tants segles de residència, feina i usdefruit tothom donava per fet que era seva.
Al somni hi va aparèixer un personatge que em sembla que és el profeta Daniel i, com al rei Nabucodonosor, li va dir: “Aragonès, el que estan fent amb la teva família és el que tu has fet amb l’Església. Et paguen amb la teva mateixa moneda. Hi havia algú que podia dubtar que els temples, ermites o cementiris mil·lenaris no eren propietat de l’Església o de les seves institucions, que els havien erigit, utilitzat i cuidat durant segles i segles?”.
Pocs dies abans, el vicepresident Aragonès, amb la consellera de Justícia, Ester Capella, tots dos d’ERC, havien presentat a so de bombo i platerets, amb la caixa de ressonància dels mitjans de comunicació de la Generalitat, milers de propietats immatriculades per diòcesis catalanes presentantles, com a mínim, com a apropiació indeguda. Antoni Matabosch va explicar molt bé a La Vanguardia què són les immatriculacions, de manera que no entro en aspectes tècnics i jurídics. Em limito a preguntar: correspon a la Generalitat fer això? Entenc que presentin al·legacions i facin reclamacions les persones que creuen que alguna de les finques és seva, i potser tenen raó, però que s’hi dediqui la Generalitat com a institució sembla una campanya contra l’Església. Als anys trenta ja hi va haver en aquest partit molts menjacapellans. Que es prepari Oriol Junqueras, perquè li segaran l’herba sota els peus.
Les propietats materials i els edificis són, a parer meu, el menys important a l’Església, i no em preocupa gaire que n’hi hagi molts que deixin de pertànyer-li. Ara, atacar per aquí forma part d’iniciatives laïcistes de governs. Una més. Aquí i a fora n’hi ha que aprofiten la pandèmia per fer més cops, com limitar a mínims l’assistència a les esglésies i fer entrar al cap de la gent la idea que anar a missa és perillós. A l’estat nord-americà de Nevada s’hi va fixar que el nombre màxim d’assistents a les esglésies
Els edificis són el menys important de l’Església, però atacarlos forma part del laïcisme dels governs
fos de 50 persones, per grans que fossin els temples, però als casinos de Las Vegas hi podia treballar el 50% de l’aforament. D’altres van a més des d’àmbits no governamentals. A França, els atacs i profanacions de temples catòlics són freqüents, si bé els mitjans no se’n fan gaire ressò. N’hi ha prou de recordar que, a més de Notre-Dame de París, cinc grans temples han patit incendis en poc més d’un any: Nantes, Rennes, Saint-Sulpice, Lavaur i Pontoise, a part d’altres de menys dimensió. És poc probable que tots els incendis siguin fortuïts. Molts formen part d’un creixent i agressiu laïcisme.