Les dues guerres sí que van paralitzar la Grande Boucle
Creat per Henri Desgrange el 1903, el Tour només s’ha ajornat per les guerres. El 1914 va arribar a París el 26 de juliol, dos dies abans de la declaració de guerra de l’imperi austrohongarès. No hi va haver Tour fins al 1919. El 1939 l’edició de la Grande Boucle també es va poder veure, tot i que sense ciclistes d’Espanya, Alemanya i Itàlia, i el traçat va evitar acuradament el nord i l’est de França. El 1940, Desgrange, poc abans de morir, encara va intentar mantenir viva la cursa. El 13 d’abril es va donar per vençut i va anunciar a la portada de l’esportiu L’Auto (diari creador i organitzador del Tour) que l’edició trenta-tresena no tenia data coneguda. De manera expressiva s’assenyalava que es disputaria el 194... Els punts suspensius no es van poder tancar fins al 1947, tot i que abans hi va haver intents d’organitzar una cursa ciclista semblant (el 1942 i el 1946) i arrabassar-la als seus creadors. No sense problemes (L’Auto va ser acusat de col·laboracionisme i es va vetar la seva reaparició després de la Segona Guerra Mundial), el successor de Desgrange, Jacques Goddet, i el seu nou diari esportiu, L’Équipe, van aconseguir finalment restablir la competició el 25 de juny del 1947. Després hi ha hagut moments puntuals de crisi, per manifestacions de treballadors en vaga que han forçat fins i tot l’anul·lació d’alguna etapa o per vagues dels mateixos corredors contra la duresa de la competició, però cap com la que es va viure el 1998, arran de l’anomenat cas Festina. L’aparició de productes dopants en el pilot i les intervencions de la policia en plena competició van estar a punt de suposar la cancel·lació d’aquell Tour. El director de cursa de l’època només va tenir un propòsit: arribar a París costés el que costés. Salvar el Tour.