Els Pets, la banda sonora de la meva vida

La primera vegada tenia set anys i em vau encisar amb un bon dia que ja es veia a venir que seria tot un himne. Dos dies més tard, els meus pares em regalaven el meu primer CD. El vaig arribar a ratllar de tantes vegades que el vam posar.

He perdut el compte dels concerts on us he seguit. He crescut amb la vostra música, m’he fet gran i m’he anat descafeïnant, encara que recordo que en algun moment, en tinc disset va tenir tot el sentit del món. He encetat totes les festes majors que recordo amb un munta-t’ho bé que només convidava a gaudir. I he engrescat els amics amb un vine a la festa que ens ha fet sumar en tots els sentits.

Vaig aprendre amb Núria el poder de l’amistat, no per la lletra, sinó per la companyia amb qui cantava com si no hi hagués un demà. M’he passat mitja vida dient que soc massa jove per fer-me gran.

M’he enamorat de cada cançó, de cada lletra i he reconegut persones en cada una de les vostres històries. Històries que, al final, són també una mica nostres. He necessitat no enyorar i pensar que com més coneixes algú més ens agrada el seu gos per superar ruptures.

En algunes èpoques he necessitat respirar i pensar que, malgrat tantes coses a fer, sempre trobarem la solució i el temps. He entès que som tot allò que estimem, i m’ho he acabat tatuant per no oblidar-me’n mai. En el seu moment ja vaig entendre la magnitud del fet que la vida és bonica però complicada. I he reconegut les nostres ales en aquell exèrcit que mai tindrem però amb el qual omplirem carrers.

Diumenge passat, mentre us escoltava vaig cantar i viure. Vaig esperar totes les cançons que han marcat un abans i un després. Cadascú té les seves millors 20 cançons (i tantes més) i escollir-ne només 20 és una feina que no li desitjo a ningú. Si mai m’ho pregunten, jo ja sé que Els Pets sou la banda sonora de la meva vida. I per molts anys més.

Anna Cantenys Ribalta

El Bruc