Qui hi ha darrere la marea negacionista?
El coronavirus actua com a nexe per a comunitats reaccionàries, seguidors de teories de la conspiració i grups amb interessos polítics i econòmics controvertits que abans estaven aïllats
Miguel Bosé es va erigir fa uns dies a la cara (malgrat que no fos visible, a causa de la seva incompareixença) de la manifestació antimascaretes que va tenir lloc a Madrid. Però qui hi ha al darrere d’aquest moviment i de la marea de persones que neguen l’existència del coronavirus o atribueixen la pandèmia a un intent de manipular els ciutadans?
Marcelino Madrigal, informàtic que ha investigat i seguit l’activitat d’aquests moviments a les xarxes socials des de fa mesos, opina que el que està passant a Espanya és el reflex d’una cosa que passa a escala global, i en especial als Estats Units: la propagació de teories de la conspiració i campanyes de desprestigi i atac als governs, als científics i a les institucions sanitàries a costa del coronavirus i afavorides per una mescladissa de grups supremacistes, antisistema, d’ultradreta, seguidors de pseudociències i moviments “alternatius”.
En realitat, el coronavirus s’ha erigit en una cadena que ha connectat tribus reaccionàries, teòrics de la conspiració, comunitats virtuals agrupades a l’entorn d’empresaris de les pseudociències o les teràpies alternatives que estaven aïllades i que han reinterpretat la pandèmia des de la seva òptica conspiradora particular. I amb el coronavirus com a nexe, ha tingut lloc “una fertilització creuada d’idees”, com descriuen Marc Tuters i Peter Knight –investigadors de la Universitat d’Amsterdam i de Manchester, respectivament–, en un article sobre els inicis de les narratives que vinculen la Covid19 i la tecnologia 5G que van publicar a The Conversation.
Les interpretacions de la pandèmia d’aquestes comunitats s’han retroalimentat per les xarxes socials, sovint aprofitant missatges de polítics controvertits, d’actors, cantants o influencers. I la desconfiança cap als polítics i les institucions, afegida a la indignació per les restriccions imposades per la crisi sanitària que comparteixen
moltes persones de qualsevol ideologia i creences, ha facilitat que acabin calant en més gent i s’hagi convertit en un moviment més transversal.
El convocant
Aquesta retroalimentació de missatges i “tribus” es veu clarament al moviment antimascaretes. La manifestació de Madrid, on unes 2.500 persones (segons la Delegació del Govern) van desafiar les mesures de prevenció del coronavirus i la salut col·lectiva, va ser convocada per Fernando Luis Vizcaíno, que es presenta com a professor de ioga, escriptor accidental i psicoterapeuta, psicòleg i astropsicòleg. Fins fa deu dies difonia els missatges negacionistes i les teories de la conspiració a través d’un canal de YouTube, que ha estat clausurat per la xarxa social. En aquest mitjà defensava que “la pandèmia no existeix i la seva implementació forma part d’un pla per retallar llibertats i desenvolupar un nou ordre mundial”.
En els seus vídeos sovint al·ludia a Ricardo Delgado Martín, un altre dels impulsors de la campanya antimascaretes. La seva activitat professional va estar vinculada al fitness, es presenta com a bioestadístic, i també utilitzava el seu canal de YouTube (també clausurat) per negar l’existència de la pandèmia i atacar els mitjans de comunicació per haver-ne informat.
Moviments amics
Madrigal explica que altres persones i moviments “amics” també donaven suport a la manifestació, segons la convocatòria que va circular a les xarxes socials com Telegram. Entre aquests moviments hi ha l’associació Scabelum, de l’infermer i advocat Luis de Miguel Ortega, que a més de ser advocat de la Fundación de Terapias Naturales, ha creat plataformes a internet des de les quals demana donacions per impugnar les normes sobre l’ús de la mascareta.
També donava suport a l’acte el canal de Telegram Aka Trota Poker, des d’on Rafael Rosselló ha difós missatges contra el confinament i l’exigència de mascareta, a més d’atacar els polítics. I Rafael Palacios (Rafapal a les xarxes), que va ser notícia el juliol per instigar l’acorralament de la youtubera i periodista científica Rocío Vidal (coneguda com La gata de Schrödinger) durant la manifestació en contra dels efectes de la Covid-19 que ell havia organitzat.
El ponent
A la convocatòria de la manifestació figura a més com a ponent Carlos Garcés, que va ser líder provincial de Vox a Barcelona i ara és president del Moviment pel Despertar Ciutadà –un altre moviment negacionista que es defineix “contra el nou ordre mundial”, a favor de la vida, anti-5G...–, i les tesis del qual tenen ressò al canal de YouTube de Pedro Rosillo, que es presenta com a expert en investigació privada, escriptor i aficionat a les teories de la conspiració i la “intrahistòria” de la història.
Una altra de les veus de la manifestació va ser la de l’agricultor i curandero Josep Pàmies, conegut com l’entabanador del lleixiu per haver atribuït propietats curatives a una barreja de clorit de sodi i aigua (MMS).
Un altre moviment que va afavorir la convocatòria va ser Resistencia
Demcrática, també coneguda com Movimiento Barrio Salamanca Núñez de Balboa, que es defineix com a transversal tot i que molts missatges del seu líder són favorables a Vox. S’hi van afegir el Movimento 2020 –sorgit en contra de la “nova normalitat” i la pèrdua creixent de llibertats ciutadanes– i Médicos por la Verdad, una de les líders del qual és Natalia Prego Cancelo. Aquest col·lectiu integra altres doctors que neguen la pandèmia, com Ángel Ruiz-Valdepeñas, però els seus arguments han estat desmuntats com a falsos i enganyosos per plataformes de verificació de dades com Maldita o Newtral .
Segons experts en teories de la conspiració, un dels trets comuns de tots aquests moviments i “líders” és que es mouen en l’àmbit de les creences tot i que les presenten com a informació. “Utilitzen l’absència d’evidència com a evidència d’un encobriment” i així avalen les seves tesis.
Francesc López Seguí, especialista en economia de la salut que des de la Fundació Tic Salut ha participat en una investigació internacional multidisciplinària sobre l’origen d’algunes campanyes negacionistes del coronavirus a Twitter, assegura que això és molt clar en el cas dels antimascaretes:
“El fet que des d’organismes internacionals com l’OMS es defensi l’ús de la mascareta però amb ambigüitats sobre quina mena de mascaretes s’han de portar i en quines circumstàncies, i admetent que l’evidència sobre l’efectivitat depèn de molts factors (com no tocar-se la mascareta amb les mans) és aprofitat pels negacionistes per avalar les seves teories”.
En altres ocasions, explica, fan servir directament la manipulació, com es va descobrir arran d’una investigació sobre la campanya orquestrada sota l’etiqueta #FilmYourHospital, quan impulsors de la teoria de la conspiració sobre el coronavirus instaven a fotografiar sales buides de centres sanitaris per demostrar que no hi havia una allau de malalts de Covid-19. “La gent grava el que vol veure, i busca sales buides per gravar”, de manera que s’acaba manipulant la imatge i el missatge que es dona, reflexiona López Seguí.
Bosé i altres influencers
Tant en aquesta investigació com en la que es va fer sobre la campanya que vinculava coronavirus i 5G –en què a més d’aquest economista hi van participar els investigadors Wasim Ahmed, Josep Vidal-Alaball i Joseph Downing–, van observar que els impulsors de la teoria de la conspiració solen ser ciutadans comuns i membres de comunitats reaccionàries, que esmenten als seus tuits líders controvertits com Donald Trump, o aprofiten missatges de polítics, cantants, actors i altres influencers que avalin les seves teories per aprofitar l’altaveu que suposen i crear més “soroll negacionista” a les xarxes socials.
Perquè, quan el missatge és difós per un personatge famós –per exemple Miguel Bosé o Ouka Leele a Espanya, o Madonna als EUA– , no només arriba a més gent i de perfils més diversos, sinó que cala més, resulta més creïble, malgrat que aquesta persona no tingui cap formació sanitària ni científica. És el que en neurociència anomenen l’efecte halo, un biaix cognitiu, una tendència del cervell a pensar que, pel fet que algú destaqui en un àmbit, la seva opinió té un valor superior al que realment té.
Amb tot, en les investigacions López Seguí ha observat que els missatges que més es difonen i retuitegen solen estar vinculats a polítics o formacions controvertides que tenen els seus propis interessos polítics o econòmics.
Motor polític
Marcelino Madrigal emfatitza que el fet que la marea negacionista tingui molts focus, que el coronavirus sigui el fil conductor de moviments o comunitats diferents sense un líder o referents indiscutibles, no impedeix que tingui un rerefons únic. “És un moviment que aprofita la inèrcia de conspiracions de moltes classes però que té un motor polític, que s’alimenta d’interessos de grups polítics –fonamentalment d’ultradreta– i econòmics –com els negocis de teràpies alternatives–, que volen desestabilitzar l’Estat, les institucions polítiques, sanitàries...”, opina.