Desenes de milers de bielorussos desafien Lukaixenko als carrers
Una altra multitudinària manifestació a Minsk demana el canvi a Bielorússia
Desenes de milers de persones van sortir ahir al carrer a Minsk, la capital de Bielorússia, per reclamar el final del règim del president Aleksandr Lukaixenko, desafiant les prohibicions i les amenaces. Com a solidaritat, la veïna Lituània va formar una cadena humana fins a la frontera.
Ni les amenaces de l’autoritari president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ni les advertències de l’exèrcit no van fer ahir enrere les ganes de canvi de desenes de milers de ciutadans bielorussos que van tornar a sortir als carrers de Minsk per exigir el final del règim actual i noves eleccions. La multitud va omplir una altra vegada el centre de la capital, i alguns dels manifestants van aconseguir entrar al territori de la residència presidencial abans de ser rebutjats pels antiavalots.
Igual que a Minsk, l’oposició va organitzar protestes en altres ciutats per denunciar els resultats de les passades eleccions presidencials i la brutalitat policial dels dies següents. Segons la premsa local, almenys 100.000 persones van participar en la protesta de la capital. Hi van participar diversos líders de l’oposició, com María Kolésnikova i Pável Latushko, membres del recentment creat Comitè de Coordinació.
En solidaritat a la veïna Lituània, territori que també va formar part de l’URSS i que avui és membre de la Unió Europea i de l’OTAN, unes 35.000 persones van formar una cadena humana en els 32 quilòmetres que separen la seva capital, Vilnius, de la frontera amb Bielorússia. Com el nom de l’acció, la cadena pretenia ser el “Camí de la llibertat”.
El gest recorda l’organitzat fa just tres dècades en les tres repúbliques bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia). El 23 d’agost del 1989 dos milibuscant-los ons de persones van formar una cadena a través dels tres països per exigir la seva independència de l’antiga URSS. “Això representa molt, no només per a mi, sinó per a tot el poble bielorús, que senti aquest suport”, va dir a Afp Svetlana Tikhanóvskaia, candidata a la presidència a les eleccions del passat 9 d’agost i ara refugiada a Lituània, que no hi va participar per motius de seguretat.
Qui sí que ho va fer va ser el president lituà, Gitanas Nauseda, que fa tres dècades va formar part d’aquella cadena humana. “Estic orgullós que el meu país hagi sentit aquesta crida i he vingut per encoratjar Bielorússia. No som indiferents i no ho serem mai”, va assegurar.
L’oposició va batejar les accions d’ahir com a “Marxa de la nova Bielorússia”.
Però Lukaixenko, que en 26 anys de poder ha convertit aquest petit país (9,5 milions d’habitants) en la més soviètica de les exrepúbliques soviètiques, s’ha atrinxerat i no pensa cedir.
Les protestes contra el règim que ha muntat van començar després de l’eleccions presidencials del 9 d’agost, que oficialment va tornar a guanyar amb més del 80 % dels vots.
L’oposició, tot i que feble i descoordinada, va tornar a dir que va ser un frau. Però en aquesta ocasió, al contrari que en d’altres, la resposta al carrer ha estat contundent. Ahir la gent li va tornar a cridar: “Ves-te’n!” i “Lukaixenko, al furgó!”.
Com en anteriors eleccions, el règim es va encarregar d’eliminar els principals rivals del president, o bé presumptes delictes d’última hora per ficar-los a la presó, o no reconeixent els seus avals. Al final, l’oposició es va concentrar al voltant d’una figura desconeguda, Svetlana Tikhanóvskaia, de 37 anys, qui va presentar la seva candidatura en lloc del seu espòs, l’empresari i videoblogaire Serguei Tikhanovski, encara a la presó.
Lukaixenko, de 65 anys, intenta contenir la marea blanca recorrent a la por, vist que les seves manifestacions amb partidaris semivoluntaris no són tan nombroses com les de l’oposició. El president bielorús va ordenar la setmana passada tancar el país, va advertir de la presència de l’OTAN a l’altre costat de la frontera i va manar desplegar l’exèrcit. Poc abans de les manifestacions d’ahir, el Ministeri de Defensa va anunciar que els militars anaven a custodiar els grans monuments i edificis importants.
El president Aleksandr Lukaixenko s’exhibeix en un vídeo amb armilla antibales i un kalàixnikov a les mans
A la policia va encarregar Lukaixenko desactivar les protestes a les grans ciutats i, en especial, a Minsk. Com es va poder comprovar ahir, l’ordre no es va poder complir.
Durant les protestes d’ahir, un grup de manifestants va arribar a entrar al territori del Palau de la Independència, la residència del president. Però van ser rebutjats per les forces antiavalots.
Poc després, en el que semblava un gest de força, es va veure Lukaixenko arribar al palau en un helicòpter, informa Ria Nóvosti. Quan descendeix, a les imatges es veu que portava a la mà un fusell, tot i que sense carregadors. El president bielorús saluda un dels militars que l’esperaven, pel que sembla el ministre de Defensa, Víktor Jrenin.
L’Organització per a la Cooperació i Seguretat a Europa (OSCE) va enviar dissabte una proposta a Lukaixenko per mediar en aquesta crisi.
Per la seva banda, des de Rússia el ministre d’Exteriors Serguei Lavrov va criticar el paper de la líder opositora Tikhanóvskaia, perquè, segons ell, els seus missatges en vídeo van dirigits a l’audiència occidental i desestabilitzen la situació de forma intencionada. “Sembla que no l’han deixat calmar-se i ha començat a fer declaracions polítiques dures, exigint vagues i protestes. També és significatiu que estigui fent les seves declaracions en anglès”, va assenyalar.