Intel·ligència política
SET mesos després que el president de la Generalitat donés la legislatura per acabada davant els freqüents desacords entre els socis i l’absència d’una estratègia compartida, encara es desconeix la data de les eleccions. Si fos per Quim Torra, és probable que el calendari ja fos clar, però encara que ell disposi del botó per activar la convocatòria electoral, les instruccions procedeixen de Waterloo. Carles Puigdemont prefereix esgotar al màxim, esperar que el Tribunal Suprem inhabiliti Torra i forçar ERC a pronunciar-se en el Parlament sobre un altre possible candidat de JxCat a la presidència. I fins ara Puigdemont sempre ha imposat la seva opinió en el Palau de la Generalitat. Així que, malgrat les desavinences en el Govern i la manca d’un projecte comú, Catalunya reprèn el curs sumida en la incertesa política, que no és la millor condició per afrontar una pandèmia i una crisi econòmica.
A tall de comiat, Torra ha expressat en els últims dies el seu pesar per no haver culminat la independència i ha atribuït aquell fracàs a la dificultat per aconseguir la unitat dels diferents partits per enfrontar-se a l’Estat espanyol. Puigdemont ha anat més enllà i ha donat per sentenciat el diàleg el Govern de Pedro Sánchez, ja que aquest no desitja parlar d’un referèndum d’autodeterminació, i ha exposat la seva recepta per al futur, que ha resumit en “una confrontació intel·ligent”. El concepte, que recorda al de l’“astúcia” que al seu dia va defensar Artur Mas, ha quedat suspès en l’aire, encara que ERC ja ho ha interpretat com un atac a la seva línia, basada més o menys explícitament en la constatació que la força social de l’independentisme encara no és prou àmplia i robusta com per plantejar un altre xoc com el de tardor del 2017. Sorprèn que es vinculi la intel·ligència a l’enfrontament. Haurien de ser termes antagònics quan es refereixen a l’art d’abordar els assumptes públics en democràcia (per més que aquesta sigui millorable). Però quedem-nos amb la voluntat d’aplicar la intel·ligència a la política. No es discuteix que es disposi de forma generosa del preuat dot, però no vindria malament repartir-la millor i reservar una major part de tals aptituds i habilitats per a un millor govern, malgrat el caràcter poc agraït i gens èpic d’aquesta missió.