L’independentisme aprofundeix les divisions a càrrec de l’estratègia

a la cita amb el seu antecessor com una trobada “positiva”, mentre que el de Puigdemont la va rebaixar a “una salutació” aprofitant la coincidència de tots dos al mateix fòrum.

Pel que fa referència a la reordenació postconvergent, els de JxCat pronostiquen que, amb el calendari electoral congelat, els quadres del PDECat es passaran al nou partit quan arribi el moment decisiu. El

Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal també ha interpel·lat a la formació de David Bonvehí de manera pública per primer cop aquest agost, però els segons eludeixen ara per ara aquesta possible aliança. I malgrat que al PNC desitgen sumar forces, també sospiten que, arribat el moment de la veritat, el PDECat rebaixarà les seves exigències per a un pacte amb Waterloo. El PDECat té dos pols que tensen les seves costures i busquen la seva militància, JxCat i el PNC, i un escenari complex.

Sigui com sigui, l’independentisme arribarà dividit a les urnes, per la qual cosa Torra va demanar ahir “autocrítica” i fins i tot “disculpes”. És una situació que les entitats com Òmnium i l’ANC van constatar aquest cap de setmana, si bé aquests últims van llançar retrets a ERC. “Quan l’independentisme parla de si mateix queda paralitzat”, va replicar el seu coordinador nacional.

Tots coincideixen que convé una “estratègia compartida”, però que les seves brúixoles no estan sincronitzades i no indiquen el mateix nord. El Consell per la República procurarà marcar un full de ruta conjunt aquest mes de setembre, després de la Diada. Ja hi ha un esborrany que serà debatut i esmenat pels seus dirigents, però en qualsevol cas no serà vinculant i s’aprovarà per majoria i no per consens. I JxCat i ERC, malgrat les diferències, diuen que tornaran a pactar.

Torra va prendre com a referència ahir Stefan Zweig i va parlar de la situació prèvia a la pandèmia com “el món d’ahir”. Però els seus mons d’ahir i avui no són tan diferents. Bona mostra d’això és que Aragonès

va replicar dissabte a Puigdemont que cal conjugar “sempre” de manera “intel·ligent” la confrontació i el diàleg. És el mateix que va dir just un any abans la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, quan va estar a l’UCE, tot i que ella responia a la confrontació que propugnava llavors el president de la Generalitat.

La diputada també demanava l’any passat “de superar la dinàmica autodestructiva”. Si aleshores les discrepàncies entre els dos socis del Govern eren per la resposta a la sentència del Suprem, el pacte de la Diputació de Barcelona o la investidura de Pedro Sánchez, aquest agost el focus de tensió ha tornat al Parlament, com va passar el primer any d’aquesta legislatura. Déjà-vu.