En quines mans estem?

AItàlia, i segons una corresponsal d’un canal seriós de televisió, per obrir el curs escolar, ja s’estan contractant milers de professors i milers de professionals sanitaris, i preparant els espais per repartir l’alumnat: poliesportius, gimnasos, i fins i tot hotels que estan buits i també apartaments turístics que no s’han llogat. Ja ho estan fent fa dies. I dic això perquè he sentit dir, des d’un canal de televisió, en una entrevista al responsable de la pandèmia Covid-19 al Govern de Catalunya,

responent a la pregunta que, atès que als centres d’assistència primària els sanitaris estaven exhaustos i col·lapsats, què hi farien, i ell ha contestat que com que ara la meitat dels sanitaris, metges i infermeres i administratives feien vacances (totalment necessàries, per cert), no era el cas de contractar personal d’“un dia per l’altre” (paraules literals). I mentrestant, el virus va escampant-se arreu.

La pregunta és: quin és l’ordre de prioritats del Govern de Catalunya? Si és que hi ha govern, que molta gent ja ho dubta de fa temps. Doncs i què se’n fa, dels diners que gestiona aquest mal anomenat Govern? Si no és el moment de contractar més personal, perquè el que hi ha està ben esgotat, cóm és possible que puguin contenir l’epidèmia? I en una altra qüestió, com és que el conseller d’Educació diu que obriran les escoles com sempre? Conec un institut que té 500 alumnes i no té més espai per dividir les classes ni tampoc prou professors. Tampoc no es parla del fet que s’haurà de duplicar o triplicar el personal de neteja per la desinfecció.

Què se’n fa dels diners públics? On van a parar? La qüestió és que hi ha una ciutadania infectada en grans quantitats i escoles que han d’obrir, i que cal més espais per guardar les distàncies, molt més professorat i un sistema de rastreig constant per contenir la pandèmia, així com molts més professionals de la sanitat disponibles de reforç.

Aquestes són i han de ser les prioritats de les despeses d’aquest Govern, cap més, per moltes fantasies d’autogovern dels qui encara somien truites. Hi ha una pandèmia que està causant milers de morts i que encara no té vacuna ni tractament. Això passa al davant de tot en un govern decent. La decència no és una declaració de principis abstractes, sinó com es comporten els qui tenen el poder i els diners de tots.