La Covid-19 impulsa un nou perfil d’usuari dels refugis de muntanya
Famílies i ciutadans que no han pujat mai cims busquen aquesta mena d’allotjament assedegats de natura
No només excursionistes, guies i alpinistes pernocten aquest estiu als refugis del Pirineu, que han hagut de reduir la seva capacitat a la meitat per garantir la distància de seguretat imposada per la Covid-19. Famílies amb nens i ciutadans que mai abans no havien trepitjat un cim han passat, per primera vegada en la seva vida, alguna nit en aquest tipus d’allotjament a la recerca d’espais oberts i aire pur. Després de tantes setmanes de confinament, la muntanya és un preuat espai de llibertat. Aigua de maig davant una tardor massa incerta.
La creixent demanda durant l’agost ha fet que hagin penjat el cartell de complet i lamenten no poder atendre nombroses peticions. “Si tinguéssim el doble de places també les ompliríem, cada dia hem de dir no a molta gent”, lamenta Gerard Garreta, guarda del refugi de Colomina, a la Vall Fosca.
La terrassa del Colomina o la del Ventosa i Calvell, tots dos a la ruta del popular Carros de Foc, són un fidel termòmetre de la fam de natura.
Al migdia, gent més o menys avesada a moure’s per la muntanya arriba al Ventosa i Calvell des del pantà de Cavallers, a la Vall de Boí, un dels punts d’entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Els més ràpids salven el recorregut en menys de dues hores, els no tan veloços poden demorar-se fins a tres. Però no han estat pocs els dies de juliol i agost que a les deu del matí el parc natural ja havia tancat els accessos a Cavallers a causa de la saturació dels pàrquings, per la qual cosa l’itinerari a peu comença a Caldes de Boí i s’allarga uns 45 minuts més.
Els mesos de juliol i agost els guardes han detectat que, a més dels clients que pernocten i que solen fer travessies, també reben persones que fan una excursió més curta,que culmina amb una cervesa o una mossada a la terras
L’AFLUÈNCIA ES DISPARA Després de tantes setmanes de reclusió, la muntanya és un preuat espai de llibertat
sa d’un refugi. La raó de ser d’aquestes construccions, propietat la majoria de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), és donar empara, informar i ajudar el muntanyenc. Però aquest estiu també han funcionat més que mai com a bar, la qual cosa en certa manera i en alguns casos, ha servit per compensar una mica el descens d’ingressos per la reducció de llits i per haver obert més tard a causa del virus.
“Això és una bogeria. Hem muntat una segona taula a l’exterior per a la gent que ve al migdia, uns demanen menjar per emportar, altres refrescos... Tot ho ser
TERRASSES AL PIRINEU La reducció de places als refugis s’ha compensat en part amb el servei de bar
vim per finestreta, no deixem entrar a ningú dins per seguretat, excepte els que venen a dormir, i a partir de la tarda”, explica Gerard Garreta. “Aquest agost –afegeix– veiem gent de tota mena, alguns és la primera vegada que dormen en un refugi i estan desubicats, arriben amb el xip d’hotel, fora d’horaris... Els ho hem d’explicar tot. En un refugi se sopa a les set i s’apaguen els llums a les deu”.
Precisament, la gran afluència de ciutadans a espais naturals s’ha traduït en un increment dels serveis per part dels Bombers de Catalunya. Fins al dia 15 d’agost van executar 898 sortides (805, el 2019), de les quals 558 van ser rescats a la muntanya, 46 més que durant el mateix període de l’any anterior. Aquest augment és més rellevant tenint en compte els mesos d’aturada del 2020.
Aquest cap de setmana els bombers han culminat 16 salvaments, la majoria per lesions lleus, a la muntanya.
El més trist és que només a l’estiu s’han registrat 21 víctimes mortals, set d’elles mentre feien activitats a la muntanya i les restants, en altres enclavaments, com llacs, rius, barrancs, coves, pous o al mar.
Miquel Sánchez, guarda al Ventosa i Calvell, igual com els seus companys ha hagut de reduir la capacitat a la meitat, a prop de 40 llits. Quan és necessari, i si el temps ho permet, reparteix els sopars entre la terrassa i el menjador. Sánchez corrobora la confluència de diferents perfils de client i la tensió que creen alguns, la minoria, els que no estan acostumats a allotjar-se en aquesta mena d’establiment, on òbviament no poden esperar les mateixes comoditats que en un hotel. Però alguns sembla que obvien aquest detall. Fa uns dies, un home va marxar sense pagar, el van contactar per telèfon i la seva resposta va ser que ho havia fet expressament ja que no li havien permès connectar-se a la xarxa wifi. “Hi ha gent que no sap on és, n’hi ha que arriben a les nou i mitja de la nit quan a les deu es demana silenci. I això ho portem bé, el pitjor és la intransigència d’uns quants”, lamenta Sánchez, que durant els seus 38 anys al Ventosa i Calvell ha vist de tot.
Una sensació semblant té Esther González-Conejero, copropietària del refugi de Bujaruelo, a Torla (Osca). “La gent et truca i et pregunta absolutament de tot, quines mesures prenem, la distància entre lliteres, quantes veuna gades es netegen els banys... No és el típic excursionista que surt a les 6 del matí i torna a la tarda, és un perfil nou, amb moltes famílies que no saben com funciona un refugi, no saben que no poden estar entrant i sortint constantment de les habitacions, no coneixen els horaris... I això ens afecta pel que fa a l’organització”. A Bujaruelo, igual que a Catalunya, el visitant estranger ha caigut en picat i el que ha pujat, i molt, és el turista de proximitat.
També Genni Archetti, que regenta el d’Estanys de la Pera, a la Cerdanya, constata que “des de finals de juliol hi ha més gent que altres anys, molt de turisme familiar i català, i més persones que normalment no fan muntanya i no saben què és un refugi”. Divendres al matí, Archetti preparava algunes de les seves especialitats, fricandó amb ceps, pollastre guisat i quiche de ricotta i pesto per a
vintena de comensals. La seva terrassa està molt sol·licitada, igual que la del Fornet, a Alós d’Isil (Pallars Sobirà), on Tatiana Jankejová fa setmanes que va a un ritme vertiginós; aquest és el millor agost des que van reobrir el refugi, el 2014.
Des de la FEEC, el seu portaveu, Quim Casadesús, ratifica que aquest és l’estiu de la muntanya, cosa que queda ben demostrada en el fet que els informes per lesió dels federats gairebé s’han multiplicat per tres.
La FEEC té tretze refugis amb guarda i sis d’emergència, que només s’han d’utilitzar en cas de necessitat. Ara que tants ciutadans descobreixen la muntanya és un bon moment per fer pedagogia amb l’objectiu d’evitar imprudències i comportaments incívics.