Els altres degans de Hollywood
Després de la mort de Kirk Douglas i Olivia de Havilland, aquests són els actors més vells dels EUA
Després de la mort de dos dels grans mites de Hollywood en poc més de mig any –Kirk Douglas als 103 anys, el 5 de febrer, i Olivia de Havilland als 104, el 26 de juliol–, l’època clàssica del cinema americà s’ha quedat gairebé sense representants. Tot i això, encara queden supervivents dels temps daurats de la meca del cinema.
Així, a Douglas, una estrella iniciada durant la dècada dels quaranta i consolidada a partir dels anys cinquanta amb clàssics com Van Gogh,
la passió de viure o Espàrtac ,iaOlivia de Havilland, la parella d’Errol Flynn en clàssics d’aventures dels anys trenta com Les aventures de
Robin Hood o Van morir amb les botes posades i protagonista de drames durant la dècada següent com Washington Square i Nido de víboras, els ha sobreviscut Norman Lloyd, que al novembre farà 106 anys.
Lloyd, una cara reconeixible a la televisió pel paper de Dr. Auschlander a la sèrie A cor obert, es va iniciar amb Orson Welles al teatre i amb Alfred Hitchcock al cinema com a malvat de Sabotatge el 1942; amb el director britànic tornaria a col·laborar tant en cinema com en televisió. Amb una filmografia que inclou títols de Jean Renoir, Charles Chaplin, Martin Scorsese i Peter Weir –era el rector d’El club dels poetes morts–, va fer una classe magistral al Festival de Canes del 2012. El seu últim paper va ser, ja centenari, a la comèdia Y de repente tú (2015) de Judd Apatow.
Lloyd no és l’únic actor centenari, però. Aquest agost n’ha fet 101 Nehemiah Persoff, l’intèrpret secundari de clàssics com La llei del silenci, Fals culpable o Ningú no és perfecte, en la qual va exercir el paper més recordat, el Petit Bonaparte, un mafiós amb el crani afaitat. Entre els més veterans de Hollywood n’hi ha fins i tot que enllacen amb el llunyà cinema mut. Dels pocs representants vius de l’etapa silent, el més gran és Don Marion Davis, que en farà 103 a l’octubre. Davis va ser actor infantil entre el 1919 i el 1925, poc abans de l’arribada del sonor.
Pel que fa a actrius, la degana de Hollywood és Marsha Hunt, que a l’octubre farà 103 anys. Hunt va ser una de les víctimes de les llistes negres de la caça de bruixes de Hollywood de la meitat del segle passat que va frustrar una carrera iniciada a mitjans dels anys trenta i que ja acumulava una cinquantena de papers a l’ordre de cineastes com Anthony Mann o Clarence Brown. Després, el 1971, va encarnar la mare del protagonista de Johnny va agafar el fusell, dirigida pel guionista Dalton Trumbo, també víctima (i molt notòria) de la caça de bruixes.
Una altra actriu que va veure interrompuda la carrera, si bé per motius diferents, va ser Dusty Anderson, que al desembre farà 102 anys. Intèrpret d’una desena de pel·lícules de la dècada dels quaranta, va deixar la professió quan es va casar amb el director Jean Negulesco, de qui va enviudar al cap de gairebé mig segle. Paradoxalment, un dels films del seu home es va dir El mundo es de las mujeres. D’altra banda, l’actriu, ballarina i coreògrafa Marge Champion, que es va forjar una carrera professional amb el seu home, Gower Champion, en diversos musicals de l’MGM dels anys cinquanta com Magnòlia i Tres chicas con suerte, en farà 101 al setembre.
Altres figures de Hollywood que s’acosten als tres dígits són Betty
Norman Lloyd, que al novembre farà 106 anys, és conegut a la televisió per la sèrie ‘A cor obert’
White, l’entranyable Rose de Las chicas de oro (98); Janis Paige (98 al setembre); Glynis Johns, la mare dels nens de Mary Poppins (97 a l’octubre); Rhonda Fleming (97), Eva Marie Saint –la guanyadora més gran de l’Oscar d’interpretació, per La llei del silenci– (96); l’afroamericana Cicely Tyson (96 al desembre), i Arlene Dahl (95), Hal Holbrook (95), Cara Williams (95), Angela Lansbury (95 a l’octubre), Lee Grant (95 a l’octubre) i Dick van Dyke (95 al desembre).
La longevitat no és exclusiva dels actors. Així, altres degans de Hollywood són el productor Walter Mirisch, que va guanyar un Oscar per En la calor de la nit i que al novembre en farà 99; el director Bert I. Gordon, artífex de cintes de ciència-ficció de sèrie B com El asombroso hombre creciente, que al setembre arribarà als 98, i el guionista Walter Bernstein (101), una altra víctima de la caça de bruixes i que durant els anys setanta va guionitzar El testaferro, una cinta sobre
aquell període negre de Hollywood protagonitzada per Woody Allen.
Pel que fa al cinema europeu, a l’agost han mort tres actors centenaris italians: Anna Maria Bottini (104), la governanta Dombreuil d’El gatopardo; l’actor Gianrico Tedeschi (100), especialment dedicat al teatre, i l’actriu i dramaturga Franca Valeri (100), referent de les còmiques italianes. D’altra banda, l’actriu francesa Micheline Presle (98), el director de fotografia italià Giuseppe Rotunno (97), l’actor francès Michel Bouquet o el compositor grec Mikis Theodorakis (95), autor de la popular Zorba, el
griego, són figures nonagenàries rellevants del cinema europeu. A més, els actors María Martín (98), Juana Ginzo (98), José Manuel Martín (96), Jesús Guzmán (96) i Josefina Güell (95), el director Eugenio Martín (95) i el director de fotografia barceloní Juan Mariné, que en farà 100 al desembre, són alguns dels degans del cinema espanyol.